UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Escoltar ràdio mentre ens desplacem no és una cosa nova. La invenció dels mini transistors i de les piles a la dècada dels anys cinquanta va generar el que avui coneixem com la cultura de l’escolta mòbil d’àudio. L’aparició, en la dècada dels anys vuitanta, del Sony Walkman i dels cridaners reproductors portàtils ghetto blasters va redefinir aquesta cultura i la va omplir de noves pràctiques. Aquest procés va conduir a l’actual proliferació de dispositius mòbils per a l’escolta. Recentment, el desenvolupament de les tecnologies mp3 i podcast, juntament amb la popularització dels telèfons mòbils, ha produït no només un creixement en el consum de continguts sonors per part de persones de totes les edats, sinó un augment de les audiències de ràdio i un increment en els ingressos de la gran indústria de l’audiollibre. A les grans ciutats occidentals, estem familiaritzats amb l’ús d’auriculars per part de gent que es mou en els espais urbans. L’escolta d’àudio (sigui de música, ràdio o audiollibres) per acompanyar els desplaçaments és, actualment, una pràctica quotidiana.

Alguns investigadors sostenen que la gent utilitza els sons que acompanyen les seves activitats habituals com a eina d’apropiació de les experiències. Altres pensen que l’escolta mòbil diària serveix per embellir el medi ambient propi, marcar fronteres, controlar el temps i/o l’aprenentatge. Hi ha altres investigadors que creuen que la mobilitat altera inevitablement la forma en què ens relacionem tant amb l’espai com amb el so. Això es deu al fet que l’escolta es considera, en general, un sistema holístic que interconnecta so, oient i ambient. Per això, l’escolta mòbil, duta a terme en espais físics urbans no dissenyats per a aquesta pràctica, podria afectar el resultat perceptiu. D’altra banda, alguns investigadors suggereixen que les qualitats de l’entorn social en què es produeix l’escolta afectarien, fins i tot, el so real. Les característiques espacials de la geografia urbana circumdant i la complexitat dels sons produïts per la convivència espacial o temporal simultània d’experiències, agents i/o esdeveniments afectarien la caracterització sonora. Finalment, altres investigadors creuen que el contingut sonor escoltat durant el moviment podria alterar el comportament (v.g., adequaríem el nostre caminar al ritme imposat per la música) i el tractament psicològic del contingut o del propi entorn (v.g., reduiríem l’atenció i/o la nostra percepció temporal o espacial). Malgrat tot això, però, no hi ha cap investigació experimental que explori l’efecte de la mobilitat durant l’escolta en la recepció dels productes d’àudio. De fet, hi ha la necessitat de comprendre les noves dinàmiques de consum mòbil de diferents tipus de contingut d’àudio i el seu efecte sobre la cognició, els afectes i els comportaments.

A més de l’anterior, els investigadors dels processos psicològics associats a l’entreteniment mediàtic han fet progressos considerables en descriure els factors que expliquen les principals respostes dels usuaris al consum de diferents tipus de narratives audiovisuals. No obstant això, aquests investigadors han estudiat principalment els mons audiovisuals de cinema i televisió, sense tenir en compte el sonor-radiofònic. En realitat, hi ha molt poca informació sobre les respostes de l’audiència als drames sonors, tot i que encara moltes emissores de ràdio públiques i privades de tot el món produeixen i transmeten narratives de diferents gèneres (p.ex., teatre, ficció o lectures dramatitzades).

Per tot l’exposat, aquest estudi té tres propòsits diferents. En primer lloc, busca explorar si la modalitat de consum d’una narrativa sonora (en detenció o en moviment) afecta els processos psicològics associats al consum d’entreteniment narratiu per les investigacions en comunicació. En segon lloc, pretén conèixer si els conceptes que expliquen la recepció de ficcions audiovisuals (en particular l’enganxada) podrien ser utilitzats per explicar l’experiència de l’escolta i el gaudi dels productes de ficció sonora. Finalment, persegueix també ampliar el coneixement de les variables que prediuen el gaudi dels productes radiofònics i sonors.

Per assolir aquests objectius es va dur a terme una investigació quasi-experimental en què van participar 327 estudiants de la UAB (58,7% dones i 41,3% homes) assignats aleatòriament a una de dues condicions d’escolta (en moviment vs. estacionària ) i dues narratives d’horror molt immersives (s1 vs s2). En l’escolta en moviment, els participants van sentir la història mentre caminaven al voltant de l’edifici de la Facultat de Ciències de la Comunicació en un viatge d’anada i tornada al lloc on havien començat. En l’escolta estacionària, els participants van escoltar asseguts en el mateix lloc on començava, i acabava, l’escolta mòbil. Just després de sentir la narrativa, tots els participants completaven un qüestionari que contenia escales que teòricament defineixen els factors que prediuen l’enganxada i el gaudi.

Els principals resultats de la investigació mostren que l’escolta mòbil afecta alguns dels factors que prediuen l’enganxada. En termes generals, i en comparació amb la estacionària, l’escolta mòbil redueix els graus d’identificació amb els personatges, d’atenció narrativa, de percepció de realisme en la narrativa, de percepció de les característiques espacials de la història i de embolcallament cognitiu.

Específicament sobre la identificació amb els personatges, escoltar en moviment no només redueix les magnituds globals d’identificació sinó que ocasiona que els oients siguin menys capaços de comprendre els esdeveniments de la història com ho fa el personatge, i menys capaços de comprendre el personatge i les raons de les seves accions.

Pel que fa al realisme, la mobilitat en l’escolta fa que el realisme narratiu percebut en la història sigui menor: els oients consideren que els diàlegs són menys creïbles i manifesten, en menor mesura, que coneixen en la vida real o estan familiaritzats amb persones semblants als personatges de la història. També, la mobilitat en l’escolta produeix que els oients considerin que la possibilitat que la història explicada succeeixi en la vida real sigui menor.

En relació amb la presència espacial, la mobilitat en l’escolta produeix que l’atenció sigui menor: els oients presten menys atenció a la història, es concentren menys en ella i la narrativa capta menys els seus sentiments. A més, la posició espacial (la capacitat d’imaginar el disseny precís de l’espai, el càlcul del temps i la imatge mental específica dels espais que es presenten en la història) és menor quan l’usuari es mou mentre escolta. De la mateixa manera, a causa del moviment, hi ha menys imaginació de coses relacionades amb la història o de la relació mateixa entre les coses de la història i menor activació de percepcions sobre la utilitat de la història.

A més, els resultats mostren que l’escolta mòbil no disminueix el gaudi de les narratives. Els participants gaudeixen de les històries sonores en proporcions similars mentre es desplacen o escolten en detenció. Els resultats també mostren que el gaudi de les narratives sonores pot ser predit per la percepció de realisme narratiu en la història, la identificació empàtica absorbent-conductual amb el personatge, el focus de la història, la implicació cognitiva amb la història i el fet que la història correspongui al camp temàtic específic d’interès de l’oient. Finalment, els resultats també informen que el desig de sentir històries similars es prediu per l’alta implicació cognitiva amb la narrativa, l’interès específic en el tema de la narració i el gaudi.

Els resultats d’aquesta investigació representen un primer intent de caracteritzar la recepció dels drames sonors a la llum dels factors que expliquen psicològicament l’entreteniment mediàtic. També, validen per a un context àudio-radiofònic el mesurament de factors que van ser originalment formulats per a productes audiovisuals i proveeixen d’indicis del pes de cadascun d’aquests factors en la predicció de gaudi. Finalment, proporcionen informació molt necessària sobre l’efecte de la mobilitat en l’escolta en termes d’enganxada i gaudi, fet rellevant tant per a investigadors de diferents disciplines com per a professionals de les indústries radiofònica i audiovisual en general.