Espai B5 125

Espai B5-125

L’Espai B5-125 ha estat un espai d’art alternatiu amb 40 anys de trajectòria gestionant exposicions dins del campus. Sota la coordinació de la professora Teresa Camps, i amb la participació voluntària d’artistes actuals i estudiants del Departament d’Història de l’Art, l’Espai va assumir la gestió de 92 exposicions amb la seva respectiva documentació.

La gènesi

Un dels punts de partida de l’Espai B5-125 va ser la necessitat de posar en contacte l’art i els artistes amb els estudiants del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma. La voluntat de voler propiciar aquesta interacció van esdevenir l’escenari ideal per la creació d’un espai d’art alternatiu que oferia la presencia d’obres d’art dins de la comunitat universitària.

Aquest escenari ideal que oferia l’Autònoma va ser perfecte per crear un entorn on poder exposar art contemporani, sobretot tenint en compte la manca d’espais per exposar art conceptual a Catalunya en aquell moment. Finalment, i amb el consentiment del degà, l’Espai va iniciar la seva activitat al 1977 ocupant una sala buida del Departament, la sala B5-125, de la qual va prendre el nom.

Espai físic

Tot i que inicialment es va ocupar la sala B5-125 del passadís del Departament, l’activitat de l’Espai no sempre es va realitzar en aquesta aula. Es van realitzar exposicions a la sala fins l’any 1981, moment en que l’activitat expositiva es traslladà a un lloc habilitat al final del mateix passadís.

Aquest canvi de localització va deixar al descobert la vocació d’anar ocupant diversos espais. Les infraestructures del campus universitari oferien la possibilitat d’ocupar grans espais de trànsit per dur a terme l’activitat artística, fet que va afavorir la visibilitat de l’obra. Així doncs, durant la seva trajectòria l’Espai va ocupar passadissos, vestíbuls i emplaçaments a l’exterior del Campus per realitzar mostres artístiques molt variades.

Els objectius

El caràcter voluntari per part d’artistes i estudiants, el fet de no disposar d’un pressupost fixe per dur a terme les exposicions, i la flexibilitat d’adaptació i ocupació dels espais físics, van ser els trets més distintius de l’Espai B5-125. Alhora però, van ser condicionants a l’hora de definir els objectius que s’havia de marcar com a espai alternatiu d’art.

La interacció entre artistes i estudiants de manera voluntària responia a diversos objectius pedagògics, i oferia la possibilitat d’incloure tot allò que no figurava als plans d’estudi: el diàleg directe entre estudiants i artistes, i la gestió i el muntatge d’exposicions per part de l’alumnat.

D’altra banda el pressupost mai va ser fixe i el cost havia de ser assequible per la universitat. Les exposicions havien de ser adients a les condicions, el pressupost no era elevat i no es podia oferir una assegurança als artistes. Aquest fet va marcar directament la línia expositiva de l’Espai, que va acollir l’art emergent i de baix pressupost, amb l’objectiu de donar visibilitat als artistes i la seva obra.

Per últim, el fet de no gaudir d’un espai físic fixe es va veure com un avantatge, i es va establir com a objectiu l’aprofitament d’espais buits per donar visibilitat a l’obra i posar-la en contacte amb la comunitat universitària.

El funcionament

L’activitat de l’Espai depenia directament de la implicació dels artistes i l’alumnat. Els estudiants participants ho feien de manera voluntària, i els artistes oferien obra generosament, per tant sempre han estat ells els que han marcat el ritme i el funcionament de l’Espai.

Els grups de treball entre alumnes es formaven cada curs amb la incorporació de nous estudiants. S’organitzaven per fer propostes, redactar textos, crear i difondre el material artístic, portar a terme el muntatge de les exposicions, transportar obres, i en definitiva fer tot el necessari per el bon resultat de les diferents mostres.

Sovint aquests grups desapareixien amb el final de curs o bé cada dos cursos. Per aquest motiu mai ha existit una programació com a tal o una planificació amb vistes al futur sobre la línia expositiva; més aviat es treballava en funció de la vida universitària i l’energia del grup d’estudiants i els artistes.

Els participants

Han estat molts els artistes i estudiants que han participat durant els 40 anys d’activitat artística del B5-125, i la seva participació voluntària i generosa ha donat continuïtat i sentit al projecte. Paral·lelament, la coordinació permanent de la professora Teresa Camps va garantir la continuïtat de l’Espai durant tots els anys que va existir, oferint a l’alumnat i als artistes les eines i els recursos al seu abast per realitzar els diversos projectes.

Tanmateix tot això no hauria estat possible sense l’autorització de les autoritats acadèmiques que ho van permetre, i que van assumir els costos de l’activitat. Així mateix, Cultura en Viu va jugar un paper important en l’assessorament en el muntatge de moltes mostres, així com en la impressió de catàlegs, pamflets, cartells i tot tipus de material artístic o necessari per el muntatge.

Els resultats

Com a resultat ens trobem amb més de 90 exposicions que aposten per l’art pobre i emergent, per les instal·lacions i l’ocupació imaginativa dels espais, així com la fotografia i les performances. A més, també es van realitzar diverses mostres de pintura i escultura, lectura de poemes i conferències dels artistes als estudiants. Les propostes sempre van ser ben rebudes i sobretot respectades per part de la comunitat universitària.

La documentació generada i conservada sobre aquestes 92 exposicions també és el resultat de la feina feta, és l’evidència del funcionament de l’Espai i del contingut de les mostres; es conserven catàlegs, pamflets i cartells de les exposicions. També es conserven diversos arxius que mostren el funcionament intern de l’Espai, tals com actes de reunions dels diferents grups de treball. El conjunt documental és extens, i encara que podria ser més complet, conforma la memòria històrica de l’Espai.

Més informació: www.uab.cat/doc/EspaiB5_125