
Idiomes UAB Barcelona celebra 25 anys amb una jornada a Casa Convalescència

Més de 90 persones assisteixen a la celebració dels 25 anys de trajectòria d’Idiomes UAB Barcelona. Una jornada protagonitzada per dues taules rodones amb persones vinculades a diferents etapes de l’entitat, un primer grup dels inicis del projecte i una segona taula amb personal que continua impulsant la seva missió.
12/11/2024
El divendres 8 de novembre es va celebrar una jornada dedicada als 25 anys de trajectòria d’Idiomes UAB Barcelona, a l’Aula Magna de Casa Convalescència, amb la presència de més de 90 persones de la Corporació UAB.
Durant aquests vint-i-cinc anys, l’entitat ha vetllat per un ensenyament de qualitat a un públic variat: alumnat local de diversos perfils i amb diferents objectius, alumnat internacional, empreses i institucions. També ha ofert activitats culturals i formació al professorat, i ha participat en diferents esdeveniments relacionats amb l'ensenyament i l’aprenentatge de llengües.
En aquest acte, presidit pel rector de la UAB, Javier Lafuente, es va fer un recorregut per la història del centre durant els darrers vint-i-cinc anys. L’esdeveniment va incloure dues taules rodones amb la participació de persones estretament vinculades a la trajectòria d’Idiomes UAB, que van aportar les seves perspectives i experiències sobre l’evolució del centre.
Pascal Shaw, director d’Idiomes UAB Barcelona, va obrir l’acte donant la benvinguda al personal de la Corporació UAB i es va encarregar de moderar les dues taules rodones que el van succeir.
Vivències i perspectiva dels creadors d’Idiomes UAB
La primera taula rodona va recollir les experiències de persones que van participar en la creació d’Idiomes UAB i encara formen part del col·lectiu.
Els primers a intervenir van ser Joan Turró, qui va ser professor d’economia i gerent de la UAB, i Joan Melcion, que va ocupar els càrrecs de director de Servei de Llengües i gerent de la UAB durant la seva etapa professional a la universitat. Tots dos van participar en l’obertura de l’escola d’idiomes, el 23 de desembre de 1999. Destacaven com un dels grans projectes era establir-se a Barcelona, una ciutat amb gran demanda d’idiomes, però calia fer una gran remodelació de l’edifici històric de Casa Convalescència.
“El centre va adoptar el Marc Europeu Comú de Referència, adaptant-se també a les noves tecnologies, que van permetre crear un model més autònom i innovador, que combinava hores d’assistència presencial amb un treball autònom fora de l’aula”, destacava Melcion.
També van comentar que, en aquells moments, qualsevol model d’ensenyament d’idiomes generava desconfiança a primera instància i Idiomes UAB va apostar per unir-se a altres centres d’idiomes per establir un “decàleg” de bones pràctiques, que garantís que l’oferta era rigorosa.
Primera taula rodona, d'esquerra a dreta, Joan Turró, Joan Melcion, Montse Balagueró, Richard Turner i el Director d’Idiomes UAB Barcelona i moderador de la taula, Pascal Shaw.
L'ex-vicepresidenta executiva de la FUAB, Montse Balagueró, recordava quan se li va proposar la direcció del Servei de Llengües, un nou projecte diferent del que havia fet fins aquell moment, però reconeixia, amb una mateixa responsabilitat: gestionar recursos i persones. També va explicar com la pandèmia va afectar els estudiants internacionals i com es va treballar per recuperar-ne l’impacte.
Richard Turner, ex-director d’Idiomes UAB Barcelona i actual coordinador internacional de la FUAB, va destacar com l'any 2000 el centre ja comptava amb 740 estudiants i el creixement del “grup especial” d’estudiants que buscaven gaudir de l'aprenentatge continuat, el qual ha crescut fins a 350 participants, majoritàriament sèniors.
Adaptació, innovació i experiències del professorat
Mark McKinnon, professor d’anglès i formador de professors d’anglès, va obrir la segona taula rodona comentant l’evolució del perfil de l’alumnat i la metodologia d’ensenyament del centre. “Vam establir un sistema d’avaluació contínua, amb jocs de rol de situacions que es poden trobar a l’estranger o projectes en grup”, observava.
Seguidament, Èric Ortega, professor d’anglès i coordinador acadèmic In Company, va posar èmfasi en el canvi impulsat per la pandèmia, que va incrementar la docència en línia i va obrir oportunitats a la formació telepresencial, un model que a hores d’ara es compagina amb el presencial.
“Un dels principals reptes dels estudiants asiàtics que estudien al centre són les diferències culturals: la forma i estils més tradicionals d’aprendre o comunicar-se. Aquí veuen que hi ha més participació activa, treball en grup i a poc a poc s’adapten al canvi”, comentava Sònia Sarrà, professora d’espanyol i català i coordinadora acadèmica d’espanyol.
Segona taula rodona, d'esquerra a dreta, Mark McKinnon, Èric Ortega, Sònia Sarrà, Olivia Espejel i Meritxell Hernández.
Olivia Espejel, professora d’espanyol i formadora de professors d’espanyol, va destacar l’evolució tecnològica a les aules, on ara la majoria d’alumnes utilitzen dispositius digitals. Si bé és cert que hi ha hagut una transició important, subratlla que els objectius pels quals s’incorpora la tecnologia a l’aula es mantenen: anar més enllà, millorar els resultats i promoure una nova perspectiva.
L’última intervenció va anar a càrrec de Meritxell Hernández, responsable d’administració, qui va destacar algunes de les claus de l’èxit del centre: “la filosofia de voler garantir una qualitat de servei d’atenció al client, la capacitat d’adaptació a qualsevol situació i el treball en equip, amb un equip de persones que hi posen ganes, empenta i esforç”.
Cloenda de l’acte
“Que un alumne sigui capaç de poder-se expressar en un idioma que desconeixia no és fruit de coincidències”, comentava Pascal Shaw, reconeixent i agraint la feina diària de tot l’equip.
El Rector Magnífic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, va cloure l’acte amb un homenatge a totes les persones que van fundar Idiomes UAB i un agraïment a tot el personal per la feina feta. Va destacar la importància de l’adaptació al canvi i va reafirmar que l’objectiu principal de la universitat és posar les persones al centre i “ser motor de canvi”, promovent una formació transversal que impacti en la societat.
En acabar, tot el personal, que va valorar positivament la dinàmica de la sessió, va compartir una estona al voltant d’un refrigeri.