Troben les eines més antigues fabricades amb ossos de balena
Els éssers humans ja fabricaven eines amb ossos de balena fa 20.000 anys, segons un estudi de l’ICTA-UAB, el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS) i la Universitat de la Colúmbia Britànica. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió sobre l’ús primerenc de restes de balena per part dels humans i ofereix informació valuosa sobre l’ecologia marina de l’època.
Les balenes, els animals més grans del planeta, eren una font important d’aliment i recursos com ara oli i ossos. Per aquest motiu, es creu que van exercir un paper clau en la supervivència de molts grups humans costaners. Tot i això, rastrejar els orígens de la interacció entre humans i balenes és complicat, ja que els jaciments arqueològics costaners són especialment fràgils i vulnerables a l’augment del nivell del mar, cosa que dificulta la preservació d’evidències sobre aquestes relacions primerenques entre humans i mamífers marins.
La investigació, dirigida per Jean-Marc Pétillon (CNRS) juntament amb Krista McGrath (ICTA-UAB), autors principals de l’article, i publicada a Nature Communications, analitza 83 eines òssies excavades a jaciments al voltant del golf de Biscaia, a Espanya, així com 90 ossos més procedents de la cova de Santa Caterina, també situada a la província de Biscaia. Els autors van utilitzar espectrometria de masses i datació per radiocarboni per identificar les espècies i l’antiguitat de les mostres.
«El nostre estudi revela que els ossos pertanyien almenys a cinc espècies de balenes grans, i els més antics daten de fa aproximadament entre 19.000 i 20.000 anys. Aquests ossos són algunes de les evidències més antigues conegudes de l’ús humà de restes de balena com a eines», afirma Jean-Marc Pétillon.
Segons Krista McGrath, «ZooMS és una tècnica molt potent per investigar la diversitat passada de mamífers marins, especialment quan falten elements morfomètrics diagnòstics a les restes i objectes ossis, cosa comuna en els artefactes fabricats amb ossos. Vam aconseguir identificar espècies com el catxalot, la balena comuna i la balena blava (totes elles encara presents al golf de Biscaia avui dia), així com la balena grisa, una espècie ara majoritàriament restringida al Pacífic nord i els oceans Àrtics».
A més, les dades químiques extretes dels ossos suggereixen que els hàbits alimentaris d’aquestes balenes antigues diferien lleugerament dels de les seves homòlogues modernes, cosa que apunta a possibles canvis en el seu comportament o en l’entorn marí. En conjunt, aquest descobriment no només millora la nostra comprensió de l’ús humà primerenc de restes de balena, sinó que també aporta llum sobre el paper que van tenir les balenes als ecosistemes del passat.
Article de referència
Krista McGrath, Laura G. van der Sluis, Alexandre Lefebvre, Anne Charpentier, Ana S. L. Rodrigues, Esteban Álvarez-Fernández, François Baleux, Eduardo Berganza, François-Xavier Chauvière, Morgane Dachary, Elsa Duarte Matías, Claire Houmard, Ana B. Marín-Arroyo, Marco de la Rasilla Vives, Jesus Tapia, François Thil, Olivier Tombret, Leire Torres-Iglesias, Camilla Speller, Antoine Zazzo, Jean-Marc Pétillon. (2025). Late Paleolithic whale bone tools reveal human and whale ecology in the Bay of Biscay. Nat Comm https://www.nature.com/articles/s41467-025-59486-8