Xavier Sala Martín esbossa una possible crisi futura de la teoria econòmica
05/10/2018
El professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala Martín va reflexionar, a l'acte d'inauguració de curs de la Facultat d'Economia i Empresa del 4 d'octubre passat, sobre les possibles conseqüències que tindrà en el futur la quarta revolució industrial, que pot ser "la mare de totes les revolucions" perquè combina diferents transformacions trascendentals en camps com les neurociències, la genètica, la biotecnologia o la intel·ligència artificial.
A la seva exposició, l'economista va repassar la història econòmica de la humanitat a través de les grans revolucions -la cognitiva, la neolítica i la industrial- per concloure que, "al llarg de 200.000 anys, l'estat natural de l'ésser humà ha estat la pobresa i només en fa dos-cents que hem aconseguit miracles com que mori més gent per obesitat que per fam" o bé que "mori més gent per accidents de trànsit que per culpa de les guerres".
Sala Martín va defensar la superioritat de l'economia de lliure mercat i va plantejar els desafiaments que suposen avenços com ara el desenvolupament de l'anomenat big data, que ja permet a empreses com Facebook o Amazon avançar-se al propi client en les seves preferències. "Què passa amb la teoria econòmica quan el que ven coneix el consumidor millor que el propi consumidor?", es va preguntar, tot plantejant la possibilitat que la quarta revolució industrial suposi una crisi de la teoria econòmica en si mateixa, del sistema capitalista o de tota l'economia tal i com ha existit fins ara.
"Acadèmic global"
A banda de la seva ponència, l'economista va evocar el seu passat com a estudiant de la Facultat, tot expressant el "plaer que suposa tornar-hi després de 33 anys". El degà del centre, Héctor Sala, va posar Sala Martín com a exemple de carrera d'èxit d'un alumni de la UAB, al qual va definir com un "acadèmic global". Sala va aprofitar la seva intervenció també per congratular-se dels bons resultats acadèmics de la Facultat, tant pel que fa a la demanda que han atret els seus estudis de grau i postgrau -"sobretot pel que fa als màsters"- com per la bona marxa dels programes d'intercanvi.
Per la seva banda, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va tancar l'acte referint-se també als reptes de futur de la societat i a com hi ha de fer front l'educació superior. "Hem de fer una revolució a les universitats", va afirmar, i va lloar el treball realitzat per la Facultat d'Economia i Empresa perquè "està treballant per assolir titulacions adaptades a les necessitats socials", tot destacant els nous graus que combinen els estudis d'economia amb altres disciplines. I, adreçant-se als estudiants, Arboix els va animar a convertir-se "en agents disruptors" i ajudar la institució "a caminar cap al lloc més adient a través de la reflexió i la discussió".