UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La psicopatia és un patró de personalitat caracteritzat per alteracions en trets emocionals, interpersonals i conductuals. Sovint està associada a conductes antisocials, agressives, consum de substàncies i relacions conflictives que suposen una elevada càrrega personal, familiar i social. Tot i que en infants i adolescents no es pot parlar pròpiament de psicopatia, sí que es poden identificar trets temperamentals de risc que podrien evolucionar cap a aquest patró desadaptatiu de personalitat. La detecció precoç d’aquests trets és clau per a la seva prevenció.

La nostra recerca analitza com el Triarchic Psychopathy Measure (TriPM), una eina desenvolupada per avaluar aquests trets en la població general, pot aplicar-se de manera vàlida i fiable en joves involucrats en el sistema de justícia juvenil. Aquest instrument es basa en el model triàrquic, que descriu els trets de psicopatia en tres dimensions:

—Audàcia, que reflecteix dominància social i baixa reactivitat a l’estrès.

—Maldat, associada a insensibilitat emocional i manca d’empatia.

—Desinhibició, incloent impulsivitat i manca d’autocontrol.

L’estudi es va dur a terme amb 72 joves d’entre 14 i 22 anys que complien mesures d’internament en dos centres educatius de Catalunya. L’objectiu principal era comprovar si el TriPM podia avaluar amb precisió aquests trets a través de la seva relació amb altres instruments ben establerts com la Psychopathy Checklist Revised, la Youth Psychopaty Traits Inventory, l’Inventory of Callous Unemotional Traits i una entrevista clínica en desenvolupament (the Clinical Assessment of Prosocial Emotions, version 1.1) que mesura l’especificador “d’emocions prosocials limitades” dels manuals diagnòstics.

Els resultats proporcionats pels joves i els seus tutors/es de referència dels centres educatius mostren que el TriPM identifica de manera adequada els trets temperamentals de risc. Per exemple, l’Audàcia es relaciona amb habilitats interpersonals com el carisma i la manipulació; la Maldat, amb la fredor emocional i la manca de remordiments, i la Desinhibició, amb impulsivitat i comportaments desafiadors. Aquesta diferenciació permet comprendre millor com aquests trets es manifesten i influeixen en el comportament juvenil.

En conclusió, el TriPM emergeix com una eina vàlida i fiable per avaluar trets temperamentals de risc de psicopatia en població juvenil. El seu potencial per detectar aquestes característiques durant l’adolescència pot ser clau per dissenyar intervencions preventives més efectives i adaptades a les necessitats de cada jove, especialment aquells que es troben en risc de cronificar conductes problemàtiques/antisocials. Això és especialment rellevant per a la recerca i el sistema de justícia juvenil, ja que proporciona una base per avançar en el coneixement i el desenvolupament de programes d’intervenció més eficients i personalitzats, en què l’objectiu no sigui només intervenir el comportament problemàtic, sinó també afavorir la reintegració social.