UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El limfoma és un dels tumors més freqüents en els gossos, i el seu diagnòstic precoç és vital. Fins ara, per distingir si el limfoma s’originava en limfòcits B (de millor pronòstic) o en limfòcits T, calia recórrer a tècniques complexes com la citometria de flux, la immunocitoquímica o la immunohistoquímica.

En el nostre estudi recent, hem validat una metodologia totalment nova que permet fer aquesta distinció de manera gairebé immediata. El més rellevant és que és la primera vegada que es valida aquesta tecnologia per determinar el fenotip preliminar del limfoma, tant en medicina veterinària com en medicina humana.

Com funciona aquesta tecnologia? La nostra recerca es basa en l’ús de l’analitzador hematològic Sysmex XN-1000V, un equip habitual en molts laboratoris de referència. Aquest analitzador utilitza un sistema de fluorescència que tenyeix els àcids nucleics (principalment l’ARN) de les cèl·lules. En el nostre cas, en lloc d’analitzar mostres de sang, hem avaluat directament suspensions cel·lulars de gangli limfàtic obtingudes mitjançant punció amb agulla fina.

Quins són els resultats clau de la investigació? Vam descobrir que les cèl·lules del limfoma de tipus B mostren més afinitat per aquest reactiu que les del limfoma de tipus T. El motiu és que la funció dels limfòcits B és la producció d’anticossos i, per tant, contenen més quantitat d’ARN, cosa que es tradueix en una intensitat de senyal més elevada a l’analitzador. Després d’analitzar més de 100 casos, vam confirmar que els limfomes de tipus B i T presenten patrons cel·lulars diferenciats, com es pot veure a la següent figura:
En els gràfics de l’analitzador, l’eix Y indica la fluorescència. La imatge A correspon a un limfoma B, on s’observa una acumulació més elevada de punts (cèl·lules) a la part superior. En canvi, a la imatge B, corresponent a un limfoma de cèl·lules T, la majoria dels punts es concentren a la part inferior.

El principal avantatge d’aquest mètode és el seu baix cost i que no requereix personal especialitzat ni reactius específics com ara anticossos. Tot i que no substitueix les proves diagnòstiques definitives, ofereix una eina de cribratge ràpida i accessible, fonamental perquè el veterinari clínic pugui orientar el tractament des del primer moment.