Una mirada als avanços i novetats en el tractament de la lesió medul·lar traumàtica
La lesió medul·lar traumàtica és un dels reptes mèdics més complexos i amb possibilitats de recuperació espontània molt limitades. Aquest article presenta una revisió integral de les estratègies terapèutiques actuals i les tècniques innovadores que ja s'han implementat o que encara es troben en fase de desenvolupament.
La lesió medul·lar traumàtica (tSCI) és un dels estats mèdics més complexos i incapacitants, amb poques possibilitats de recuperació espontània a causa de la baixa capacitat regenerativa del sistema nerviós central. Aquesta revisió ofereix una actualització completa de les estratègies terapèutiques actuals i de les innovacions que s’estan desenvolupant per millorar els resultats clínics i funcionals en pacients amb tSCI.
La lesió presenta una fase primària —dany mecànic causat pel trauma— i una fase secundària, que inclou isquèmia, inflamació, estrès oxidatiu i apoptosi cel·lular. Les intervencions precoces són essencials per minimitzar el dany secundari. La gestió hemodinàmica és crítica: mantenir una pressió arterial mitjana (MAP) entre 75–95 mmHg durant la primera setmana postlesió s’ha convertit en l’estàndard per preservar la pressió de perfusió medul·lar (SCPP). Tot i això, l’evidència sobre el valor ideal de la MAP és encara limitada i en evolució. El xoc neurogènic, comú en lesions cervicals i toràciques altes, complica l’atenció inicial i sovint requereix vasopressors com la noradrenalina.
La neuroprotecció farmacològica ha anat deixant de banda l’ús de metilprednisolona (MP) a dosis altes, abans àmpliament utilitzada, però ara controvertida pels seus efectes secundaris i escassa eficàcia a llarg termini. Nous agents en investigació inclouen riluzole, eritropoetina, el factor estimulant de colònies de granulòcits (G-CSF) i anticossos monoclonals contra inhibidors del creixement axonal.
El tractament quirúrgic continua sent essencial per estabilitzar la columna vertebral i descomprimir les estructures neurals. Tot i que la cirurgia precoç (dins de les 24 hores) s’associa generalment amb millors resultats, el moment i les tècniques exactes —especialment el paper de la duroplàstia en la reducció de la pressió intramedul·lar— continuen sent objecte de debat. L’ecografia intraoperatòria ofereix una avaluació prometedora i en temps real de la qualitat de la descompressió.
Les teràpies cel·lulars, especialment les cèl·lules mare mesenquimals (MSC), han demostrat resultats encoratjadors en la modulació del microambient i la promoció de la neuroregeneració. Altres tipus —com les neurals, hematopoètiques, embrionàries i les cèl·lules mare pluripotents induïdes— també s’estan investigant en assaigs clínics amb dades preliminars de seguretat positives.
Finalment, les tecnologies avançades de rehabilitació, com els exoesquelets robòtics, l’estimulació medul·lar (epidural i transcutània) i la realitat virtual, estan transformant el panorama rehabilitador en potenciar la neuroplasticitat i millorar la funció motora. Aquestes innovacions apunten cap a un futur d’atenció multimodal, altament individualitzada, per als pacients amb lesió medul·lar.
Referències
Montoto-Marqués, A.; Benito-Penalva, J.; Ferreiro-Velasco, M. E.; Andrew Wright, M.; Salvador-De la Barrera, S.; Kumru, H.; Gaitán-Pérez, N.; Hernández-Navarro, A.; Rodríguez-Sotillo, A.; Martins Braga, F.; Palencia-Vidal, A., & Vidal-Samsó, J. (2025). Advances and New Therapies in Traumatic Spinal Cord Injury. Journal of clinical medicine, 14(7), 2203. https://doi.org/10.3390/jcm14072203
