UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Durant els últims anys, diverses zones de Catalunya s'estan veient afectades per intensos processos de subsidència del terreny. En zones urbanitzades els efectes ocasionats en edificacions i infraestructures causen danys importants i no passen tan desapercebuts com quan tenen lloc en zones agrícoles. Probablement, el cas de Barberà de la Conca sigui un dels més coneguts. Igual que succeeix amb altres poblacions, l'origen dels trencaments és incert, dificultant la posada en marxa de mesures de correcció adequades.
 
Un estudi publicat a Science of the Total Environment introdueix el concepte que la subsidència del terreny en algunes configuracions càrstiques augmenta durant els períodes de sequera.
 
Aquesta hipòtesi es confirma en un sector de la vall del riu Fluvià al NE d'Espanya, on els fenòmens d'enfonsament es relacionen amb la carstificació de formacions d'evaporites plegades de l'Eocè. A les àrees de descàrrega, les evaporites es comporten com aqüífers confinats afectats per carstificació hipogènica, causada per fluxos artesians amb alt poder de dissolució, procedents d'un aqüífer carbonatat subjacent.
 
Durant la investigació s'ha construït un inventari de dolines amb dades cronològiques que revela clústers temporals. Aquestes clústers mostren una bona correlació amb els períodes de sequera, identificats en base a les dades històriques de precipitacions, cabals dels rius i registres piezomètrics. Aquesta associació temporal és particularment evident per a l'última i actual sequera que va començar el 1998, que és la més intensa del període amb registres (1940-present).
 
Les projeccions climàtiques basades en estudis recents preveuen una intensificació de les sequeres en aquest sector del NE d'Espanya, el que podria anar acompanyat d'un augment en la freqüència i activitat de les dolines i en els riscos associats.