Tenen hormones les computadores? Desvetllant el secret de la «intel·ligència hormonal artificial»
La intel·ligència hormonal artificial està punt de revolucionar la manera com percebem i utilitzem els sistemes computacionals. Aquesta investigació, destacada per Frontiers in Chemistry, explora la possibilitat temptadora de simular sistemes hormonals en entorns computacionals i revela l’increïble potencial que amaga en diversos camps, com ara la intel·ligència artificial, la neuroenginyeria i la ciència computacional.
Col·laborant amb Jordi Vallverdú en aquesta iniciativa pionera es troben investigadors de diverses institucions internacionals, com l'Institut d'Investigació i Desenvolupament d'Intel·ligència Artificial a Novi Sad, Sèrbia; el Laboratori de Computació Neuromòrfica i Neurosimulacions de la Universitat Federal de Kazan a Kazan, Rússia; B-Rain Labs LLC a Kazan, Rússia; l'Hospital Clínic Republicà de Nens, Ministeri de Salut de la República de Tatarstan, també a Kazan, Rússia; i l'Institut de Materials per a l'Electrònica i el Magnetisme del Consell Nacional d'Investigació (CNR) a Parma, Itàlia.
L'article aprofundeix en el paper, sovint oblidat, de les hormones en el nostre món digital. Aquests missatgers químics, responsables de regular una multitud de processos fisiològics, han romàs com a orquestradors silenciosos en segon terme. Des del creixement i les respostes a l'estrès fins als ritmes circadiaris i les funcions cognitives, les hormones juguen un paper vital en la xarxa intricada de la vida.
El treball imagina el concepte de "Sistemes de Computació Bioinspirats en Hormones" en què s'empren sistemes hormonals artificials per gestionar instal·lacions informàtiques. Aquests sistemes emulen les capacitats d'autoorganització inherents als éssers vius, adaptant, configurant i assignant dinàmicament tasques, de manera similar a com responen els nostres cossos als senyals hormonals.
Però no s'atura aquí: l'article també introdueix "Interfícies de Pont Viu", on les cèl·lules de fongs actuen com a sensors i detecten secrecions humanes com les hormones. Aquest avenç obre la porta a la tecnologia vestible (wearable technology) capaç de monitorar estats fisiològics humans. Projectes de recerca europeus ja treballen en la integració de sensors d'hormones en dispositius vestibles i estan obrint una nova era en la interacció entre humans i computadores.
El cor de l'article resideix en el "Disseny d’Alt Nivell de l'Enfocament". Presenta el concepte innovador de combinar gràfics acíclics dirigits i lògica ponderada per modelar sistemes hormonals en escenaris computacionals. Aquest enfocament permet la simulació d'interaccions complexes i la creació de xarxes artificials que imiten fidelment el comportament de les hormones en sistemes biològics.
Com a última frontera, el "Disseny d'Implementació de Nivell Mitjà amb Tecnologies Híbrides" imagina un món on aquest enfocament innovador serveixi com a pedra angular per a implants heterogenis orquestrats. Aquests sistemes incorporarien missatgeria artificial d’hormones i senyalització de neurosimulació, la qual cosa obre la porta a un canvi de paradigma en la interacció entre humans i computadores.
En definitiva, aquesta publicació és un testimoni del paisatge en constant evolució de la ciència i la tecnologia. Ens acosta un pas més a comprendre l'intrigant món de la intel·ligència hormonal artificial i encén la imaginació d'un futur on les computadores podrien tenir les seves pròpies hormones.
Jordi Vallverdú
Departament de FIlosofia
ICREA Academia Researcher
Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Jordi Vallverdú, Max Talanov, Alexey Leukhin, Elsa Fatykhova, & Victor Erokhin. (2023). Hormonal computing: a conceptual approach. Frontiers in Chemistry (11). From https://doi.org/10.3389/fchem.2023.1232949