UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La captació de joves de tot el món, també a Europa, per a fins terroristes és un fenomen en auge, tal com ha destacat fa poc un article del Wall Street Journal. Una tesi doctoral del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB planteja una anàlisi retòrica de la revista Dabiq, una de les més difoses i influents d'ISIS, des del punt de vista de les armes lingüístiques psicològiques i comunicatives dels seus continguts.

Nouran Khalil, juntament amb les seves directores, Carme Ferré-Pavia i Luisa Martínez García, han publicat a la revista Media, War & Conflict, de l'editorial Sage, els primers resultats de la recerca. L'article "Dabiq: An analysis of the usage of selective moral disengagement in terrorist-produced media" planteja una anàlisi de contingut de tots els números, unes mil pàgines de la revista.

La recerca analitza quins mecanismes de distanciament moral són presents en la retòrica de la publicació. Aquests elements es basen en els plantejaments d'Albert Bandura, un reconegut psicòleg estudiós de les formes d'aprenentatge. Els resultats indiquen que els set mecanismes de distanciament (justificació, eufemismes aplicats a actes violents i víctimes, deshumanització, desplaçament de responsabilitats, difusió d'aquestes, rebuig de conseqüències i comparacions avantatjoses cap als victimaris) són presents a Dabiq.

Entre aquests, els més freqüents són la justificació moral i el desplaçament de responsabilitats. Així, els gihadistes d'ISIS apliquen aquests mecanismes identificats per la psicologia per a generar aliances i sentiment de grup, per tal de tolerar, promoure i cometre actes violents que, humanament, semblen allunyats de tota característica d'empatia humana o pietat religiosa. Els resultats suggereixen que l'impacte psicològic en els lectors podria ser molt més greu que el del mer ús de propaganda, ja que s’activen mecanismes profunds que poden desconnectar el judici moral i l'autonomia humana.

Aquesta recerca és particularment rellevant i oportuna per l'auge dels missatges falsos, la manipulació en línia i la creixent prevalença de la toxicitat en els espais digitals, molt atractius per a terroristes de tota índole. Aquest coneixement, des del punt de vista de la comunicació, pot acompanyar tant les autoritats que vigilen les xarxes per a localitzar individus radicalitzats que poden cometre atemptats, com els programes de prevenció i fre dels processos de radicalització en joves, a l’hora de planificar el combat d'aquesta mena de discursos i mecanismes morals.