UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En la literatura científica existeixen diversos mètodes i criteris per avaluar el progrés dels treballs de restauració dels espais degradats per les activitats extractives, però molts d’ells són només aptes per a especialistes i requereixen molt de temps, sobretot quan s’apliquen a restauracions de vàries desenes d’hectàrees, com són les que s’executen en moltes pedreres.

El protocol RESTOCAT, presentat en aquest article, a banda de ser fàcil d’aplicar pel personal tècnic de l’Administració i de l’ encarregat de les operacions de restauració i per les empreses extractives sense que es produeixin biaixos importants, valora la qualitat de les restauracions efectuades en activitats extractives i la funcionalitat que tenen després aquests medis. Els resultats obtinguts, a més, indiquen que la metodologia proposada és adequada per detectar aspectes o punts crítics que puguin condicionar l’èxit de la restauració.

El protocol s’ha dissenyat amb la col·laboració d’un panell d’experts constituït per tècnics d’empreses extractives, de l’Administració, consultors ambientals i investigadors. Aquest panell ha seleccionat una sèrie de paràmetres de la restauració que s’han considerat indicadors clau, als quals s'ha assignat un pes en funció de la seva rellevància per a la restauració. Aquests indicadors, en general de fàcil mesura, avaluen de manera indirecta la funcionalitat dels ecosistemes restaurats i la provisió de serveis ecosistèmics que se’n deriva. Consideren, d'una banda, aspectes concrets dels diferents hàbitats o zones restaurades, com el risc de despreniments o inestabilitat de talussos, el control de les aigües d’escorrentiu i la xarxa de drenatge, les senyals de processos erosius, problemes de compactació del sòl, la fertilitat del sòl i la diversitat i estructura de la vegetació. D'altra banda, els indicadors avaluen aspectes més generals i transversals, com la presència de fauna, la integració paisatgística, la connectivitat ecològica o les evidències d’impactes antròpics (presència de residus, construccions abandonades, etc.).

A més, el protocol RESTOCAT (RESTOQUARRY, en la versió en anglès) estableix un sistema de puntuació de les restauracions que permet elaborar una valoració global, sempre comparant-lo amb un sistema de referència o model, que s’ajusti al que estableix el programa de restauració, i s’adapti als canvis que puguin sorgir durant la seva execució.

Aquest protocol s'ha provat en 55 activitats extractives distribuïdes arreu de Catalunya, cobrint un ampli ventall de condicions climàtiques i de tipus d’activitats extractives, des de les més abundants pedreres de calcària, fins a antigues mines de carbó del Pirineu. Els treballs han estat finançats per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat.