UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El seminari titulat “Disciplinary crossroads: between the history of science and environmental history" va tenir lloc els dies 11 i 12 d’abril a l'Institut d'Història de la Ciència (iHC) de la UAB. L'esdeveniment va ser organitzat pels estudiants de doctorat de l’Institut, Carolina Granado (iHC-UAB), Hèctor Isern (iHC-UAB) i Max Bautista-Perpinyà (UCLouvain), i va reunir experts destacats de les disciplines d’història de la ciència i història ambiental de diverses universitats i nacionalitats, com Lino Camprubí (Universidad de Sevilla), Sarah Dry (University of Cambridge), Sarah Hamilton (University of Bergen), Marco Armiero (Universitat Autònoma de Barcelona), Gregg Mitman (University of Wisconsin-Madison), Judit Gil-Farrero (Universidad de Zaragoza) i Santiago Gorostiza (Universitat Autònoma de Barcelona). L'objectiu del seminari era explorar la promiscuïtat intel·lectual entre ambdues disciplines en el context de la crisi ecosocial actual, abordant, simultàniament, els reptes de la justícia ambiental.

La justícia ambiental és un tema d'una rellevància creixent dins de la comunitat acadèmica, especialment en el context de la crisi ecosocial actual. Tanmateix, els desafiaments ambientals són intrínsecament complexos, i, per tant, és imprescindible adoptar enfocaments multidisciplinàries que puguin desenvolupar narratives que ens permetin entendre aquesta realitat en totes les seves dimensions. 

En aquest context, la història de la ciència i la història ambiental emergeixen com a eines fonamentals per proporcionar perspectives essencials sobre l'evolució de les relacions entre la humanitat i el medi ambient al llarg del temps, així com els impactes resultants de les accions i percepcions humanes sobre el planeta. Això no obstant, tot i compartir una àmplia gamma de temes, han evolucionat com a disciplines independents, amb les seves pròpies comunitats de recerca. Però les seves fronteres es mostren permeables, i temes com la temporalitat, l’escala geogràfica, les agències, el compromís polític o les controvèrsies emergeixen com a punts de tensió i diàleg entre els acadèmics.

Amb aquest propòsit en ment, el seminari va aspirar a crear un espai propici per explorar possibles formes de relació entre aquestes dues disciplines, considerant-les interconnectades, amb la finalitat de generar narratives i pràctiques acadèmiques profundament compromeses amb la protecció del medi ambient.

El primer dia del seminari va ser inaugurat amb una sessió introductòria dirigida pels organitzadors i el director de l’iHC, Carlos Tabernero, on es va explicar la motivació i organització de l’esdeveniment. Seguidament, el professor Lino Camprubí va iniciar el cicle de xerrades amb una presentació de la seva recerca: la història dels oceans. Va remarcar que “els oceans no estan pas en silenci, són un territori on la història militar, econòmica i política ha intervingut al llarg de la història”, exemplificant amb els impactes a l’oceà de la Segona Guerra Mundial a les illes del pacífic amb la bomba atòmica.  

La historiadora Sarah Dry va liderar una sessió centrada en la importància dels factors temporals en la ciència del clima i els seus vincles amb l’activisme. Va destacar que "per fer evident el coneixement natural, la història de la ciència és història de l'acció, i explicar la història de les visions dinàmiques dels canvis climàtics pot ser activisme", abordant la necessitat de construir una historiografia de l’activisme per entendre aquestes dinàmiques. Seguidament, Sarah Hamilton va reflexionar sobre les diferents formes d’activisme mediambiental en la producció i divulgació del coneixement científic, destacant els actors que configuren la ciència política. “Podem considerar als científics com a traductors dels contextos mediambientals amb un doble paper, com a responsables polítics i com a  activistes” va assenyalar. Així, va continuar, "si la ciència és política, doncs la producció de la ciència també ho és”.

La jornada va concloure amb una sessió conjunta a càrrec de Marco Armiero i Gregg Mitman, que van explorar la desobediència acadèmica i l'encreuament de fronteres en les seves trajectòries intel·lectuals interdisciplinàries, situant la narració com a un acte crític i un tipus d’activisme.

El segon dia del seminari va estar marcat per les intervencions dels investigadors Judit Gil-Farrero i Santiago Gorostiza, els quals van reflexionar sobre les representacions de la natura en els conflictes ambientals històrics. Gil-Farrero va posar en relleu la diferent percepció d'aquests conflictes en els paisatges rurals i urbans, afirmant que "la gent rural es veu marginada del poder polític, ja que la ciència no considera que aquests coneixements locals estiguin permesos en la presa de decisions que afecten els seus paisatges". Va il·lustrar aquest punt amb exemples històrics de la gestió dels Parcs Nacionals de Catalunya durant la dictadura franquista. D'altra banda, Gorostiza va explicar com la guerra i el control de la natura han evolucionat de manera conjunta al llarg de la història. Va afirmar que "tant els impactes de la guerra civil espanyola com els de l’actual Ucraïna representen un ecocidi; la natura és una víctima silenciosa de la guerra".

Finalment, l'exdirector de l'iHC, Agustí Nieto-Galán, va compartir la seva experiència sobre la fructífera aliança entre la història de la ciència i la història ambiental a la UAB, destacant la importància de la interdisciplinarietat històrica com a eina essencial en la gestió de conflictes ambientals.

L'esdeveniment va culminar amb una taula rodona oberta, on tant els participants com el públic van debatre les idees historiogràfiques sorgides durant el seminari. Aquest espai de reflexió va abordar els reptes personals de la multidisciplinarietat en la construcció d'una identitat acadèmica, així com la necessitat imperiosa de crear àmbits on acadèmics en diferents etapes de la seva carrera puguin debatre temes relacionats amb la justícia ambiental. En un entorn inclusiu i respectuós i donant prioritat a les veus poc representades, tots els assistents van participar activament en un intercanvi d'idees sobre les fronteres permeables entre aquestes dues disciplines i es va reconèixer la importància crítica de les diverses perspectives en la comprensió i conservació del medi ambient en els temps actuals.