UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Des de fa quasi un segle es coneix l'associació, de caràcter familiar, de plaquetes gegants amb inclusions leucocitàries. Les plaquetes son menys nombroses del normal -trombocitopènia- però com que son més grans la seva massa total no queda reduïda. Les inclusions es veuen com zones blavoses en el citoplasma d'alguns leucòcits i, al microscopi electrònic de transmissió, s'observa que estan formades per estructures ribosòmiques. Aquesta associació, dita anomalia de May-Hegglin o síndrome de Sebastian, no produeix manifestacions hemorràgiques ni predisposició a les infeccions, indicant que tant les plaquetes com els leucòcits conserven la seva capacitat funcional. A vegades, les plaquetes gegants i les inclusions es poden associar, també, a nefropatia, cataractes i/o sordesa neurosensorial -síndromes d'Epstein i Fechtner- i, aquest cas, sí que hi ha patologia clínica rellevant.


_{Figura 1.- Frotis sanguini d'un pacient amb anomalia de May-Hegglin, tenyit amb May-Grünwald-Giemsa i vist al microscopi òptic (augment original: x 1.000). S'observen una plaqueta gegant i un leucòcit neutròfil amb una inclusió blavosa a la part inferior del citoplasma.}

En els darrers 5 anys s'ha descobert que totes aquestes síndromes son causades per mutacions en el gen MYH9 i, per tant, son variacions de la mateixa malaltia. El gen MYH9 codifica per a una cadena de la miosina no-muscular. A diferència de la miosina muscular, que proporciona els moviments corporals, la miosina no-muscular és la que permet els moviments cel.lulars com ara la fagocitosi o la mitosi. El fet de que hi hagi múltiples variants de miosina no-muscular explica que la malaltia del gen MYH9 no afecti a tot l'organisme, ja que només s'alteren les cèl.lules on la variant defectuosa està en major proporció.

Recentment s'ha publicat un article a la revista "Haematologica" en el qual s'exposa el nostre treball de recerca sobre les variants morfològiques de les inclusions leucocitàries observades al microscopi electrònic, algunes d'elles descrites per primera vegada. S'han estudiat 10 pacients, agrupats en 5 famílies i, a tots ells, se'ls hi han analitzat també les mutacions del gen MYH9, gràcies a la col.laboració del Dr Michael J Kelley de la Duke University de North Carolina (Estats Units).



_{Figura 2.- Tres inclusions característiques de la malaltia del gen MYH9 observades al microscopi electrònic de transmissió (augments originals: x 20.000). Totes tres es troben en el citoplasma de leucòcits neutròfils y estan formades per ribosomes. La de l'esquerra, que correspon a una anomalia de May-Hegglin, mostra alguns segments de reticle endoplasmàtic rugós y microfilaments paral.lels a l'eix major de la inclusió. La del mig, típica de la síndrome de Sebastian, és molt semblant a l'anterior però sense microfilaments. La de la dreta, detectada en un pacient amb síndrome de Sebastian, té un aspecte especial: és menys definida, molt allargada i els seus ribosomes formen bandes transversals.}


Els individus d'una mateixa família han mostrat la mateixa mutació i el mateix patró fenotípic en quant a les manifestacions clíniques i al tipus d'inclusió predominant. No obstant, el nombre d'inclusions ha variat d'un individu a un altre i, en tots ells, s'ha trobat també una certa proporció d'inclusions diferents al tipus predominant.
Aquesta irregularitat en les inclusions leucocitàries s'emmarca en les variacions clíniques, descrites per altres autors, en individus portadors de la mateixa mutació. En aquests casos, les discrepàncies entre les anomalies genètiques i el fenotip s'han atribuït a alteracions en la formació o estabilització de la miosina no-muscular.

Al marge de l'interès científic d'aquest estudi en el camp de les proteïnes implicades en el moviment cel.lular, la malaltia del gen MYH9 té també un interès pràctic indiscutible, especialment en les formes que únicament presenten patologia hematològica. Hi ha una percepció creixent sobre la freqüència de les malalties genètiques -ara es diagnostiquen millor- i, per tant, sempre que trobem un pacient amb una trombocitopènia inexplicada hem de pensar en aquesta possibilitat. La observació de plaquetes gegants i/o d'inclusions leucocitàries al microscopi òptic pot ser una gran ajuda diagnòstica en aquests casos.