UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els científics ambientalistes dubten de l'efectivitat de les accions individuals i consideren que els canvis a favor de la sostenibilitat del planeta vindran impulsats des de la política i la tecnologia. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi que hem realitzat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) on analitzem el motiu pel qual fins i tot els científics amb una major consciència ambiental són incapaços de deixar de consumir carn tot i saber que això té un greu impacte ambiental.

Reduir el consum de carn és molt important per reduir l'impacte ambiental a la Terra, incloses les emissions de carboni. Tot i ser una prioritat de sostenibilitat, convèncer les persones que renunciïn a la carn és difícil. Molts dels investigadors, inclosos els més ecològics, són conscients que menjar carn és dolent, però no es converteixen en vegetarians. Per què els que tenen cura del medi ambient i els animals segueixen consumint carn?

Aquesta situació, coneguda com "la paradoxa de la carn", demostra que a les persones els importa l'impacte que té la carn, però segueixen consumint degut a l'anomenada bretxa d' "actitud-comportament". Les persones creuen que haurien de fer alguna cosa per protegir el medi ambient, però després no actuen d'acord a les seves creences. Fins al moment, els estudiosos han argumentat que les persones s'enfronten a aquesta "dissonància cognitiva" canviant les seves actituds o els seus comportaments. En altres paraules, en el cas de la carn, o es convencen a ells mateixos que menjar carn no és tan dolent, o es converteixen en vegetarians.

No obstant això, aquest estudi realitzat per Evon Scott, graduat del màster SAES de l'ICTA-UAB (i dirigit per l'investigador ICREA a l'ICTA-UAB signant d'aquest article, Giorgos Kallis, i l'investigador de la UPF Christos Zografos) parteix de la premissa que les persones tenen raons consistents per fer el que fan. Per a això, vam entrevistar a consumidors de carn de l'ICTA-UAB i vam identificar els diferents punts de vista argumentats per explicar per què mengen carn. L'estudi Why environmentalists eat meat ha estat publicat recentment a la revista Plos One.

El raonament i discurs principal dels entrevistats és que el canvi vindrà en el futur des de la política o la tecnologia, no des de les seves accions. En altres paraules, no creien que menjar o no carn fos tan important, atès que el problema rau en el "capitalisme" o en la necessitat de trobar noves tecnologies. Altres entrevistats van pensar que el tema era massa complex perquè el seu canvi marqués la diferència, mentre que altres van afirmar que en teoria havien de canviar i convertir-se en vegetarians, però després van admetre que gaudien massa menjant carn i que no podien abandonar-la. L'estudi conclou que les persones tenen raons sòlides per a les seves accions, o simplement aprenen a viure amb les seves contradiccions.

Aquest replantejament del trencaclosques "actitud-comportament" es podria estendre més enllà del consum de carn, a problemes com el canvi climàtic, on també molts pensen d'una manera, però actuen d'una altra. Les persones poden experimentar les seves accions poc sostenibles com coherents amb les seves creences proambientals, sense necessitat de modificar ni una ni l'altra per reduir la incongruència, a diferència del que afirmaven estudis previs. La gent podria pensar que dir que viatja en avió o no, no suposa una gran diferència ja que el canvi climàtic és un problema de "capitalisme", "polítics" o que es podria resoldre en un futur pròxim amb noves tecnologies.

Si això és cert, llavors seria necessària una política i una estratègia de comunicació diferent per convèncer els que ja saben que les seves accions tenen implicacions negatives però no creuen que canviar el que fan suposarà una diferència.

Aquesta estratègia s'ha d'enfocar no tant en informar la gent sobre l'impacte de les seves accions, que ja el coneixen, sinó en convèncer-los que els canvis en les seves accions individuals poden ser importants per a canviar la cultura dominant i les normes de la societat, i ser així part de la transformació política i tecnològica.