UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La fauna ibèrica és una de les pitjor conegudes del context europeu occidental; i ho és per dues raons senzilles: no es dediquen els esforços mínims necessaris -personals i materials- per a què els experts (cada cop més escassos) puguin prestar-li l'atenció que es mereix i, per si fos poc, no existeixen plans directors clarament coordinats e incloents, que sumien els esforços dels especialistes. Un contrasentit evident, ja que al mateix temps es sol presumir de bons propòsits quan es parla de conservar la nostra biodiversitat. Quina biodiversitat?

L'article es situa en el terreny de la taxonomia, atès que explica la trobada i la descripció d'una nova espècie: Malthonica oceanica Barrientos y Cardoso, 2007. Es tracta d'una petita aranya, gens espectacular, localitzable a la part més occidental de la Península, en territori portugués. La caracterització d'aquesta nova espècie, la seva distribució, la discussió del seu possible parentesc i la seva ubicació en l'esquema sistemàtic de les aranyes, són els temes que es desenvolupen.

Des del punt de vista morfològic, crida l'atenció l'aparent simplificació que experimenten algunes de les seves estructures de diagnosi (en concret, el bulb copulador dels mascles i el epigin o placa genital de les femelles). Tanmateix, comparteix nombrosos caràcters somàtics amb altra espècie ibèrica, molt més extesa, Malthonica lusitanica Simon, 1898. La normalització de les dades disponibles permet, mitjançant una modelització adequada, establir mapes de distribució potencial per a ambdues espècies. D'altra banda, es discuteixen els límits taxonòmics establerts recentment per altres autors per al gènere Malthonica Simon, 1898.

Àrea de distribució potencial de Maltonica oceànica.

Aquest estudi, sobre Malthonica, és només una petita mostra dels treballs que du a terme el Grup de Recerca sobre Biodiversitat Animal de la UAB. S'estima que la fauna d'aranyes que pot trobar-se en el sòl peninsular no serà inferior a 1.200 espècies; fins ara només s'han citat prop d'un miler, de manera que les 200 restants guarden moltes novetats des de la perspectiva biològica, moltes espècies "noves per a la Ciència". A aquesta dada de singularitat, que no deu ésser subestimada, cal afegir que de les espècies ja citades tenim un coneixement precari: la seva distribució, la seva vinculació a determinats hàbitats, el seu cicle vital, la seva fenologia, els seus hàbits de conducta en relació amb la reproducció, l'alimentació, etc., ens són relativament desconegut. Molta feina en endavant...