UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Miguel Solana (coord), Anna Badia, Àngel Cebollada, Anna Ortiz i Ana Vera han publicat el llibre Espacios globales, lugares próximos. (Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global), editat per Icaria. El llibre vol ser una aportació a l’anàlisi del procés de globalització i les seves conseqüències territorials, un aspecte sovint menystingut en altres estudis sobre les dinàmiques globalitzadores.
 
El llibre s’estructura com un glossari de 70 conceptes que indiquen les problemàtiques socials, econòmiques i ambientals globals però alhora defineix un conjunt d’alternatives que suposen una crítica al sistema i mostren formes diverses de plantejar l’organització social, econòmica i la relació de l’ésser humà amb el medi. El llibre està estructurat en cinc apartats: “El espacio y sus límites”; “Espacios de poder: control y resistencia”; “Espacios de producción global: las nuevas formas de acumulación capitalista”; “Espacios de reproducción social: conflicto y emancipación”; “Espacios de distribución y consumo: virtualidad y espectáculo” i “La interacción entre naturaleza y sociedad: crisis ambiental y alternativas”. Amb aquesta estructura es pretén aportar des de la geografia les eines i els coneixements per a una interpretació de les repercussions territorials de la reestructuració del sistema capitalista. A més es visibilitzen les estratègies territorials, les resistències i les alternatives a la lògica d’un sistema que porta cada vegada més cap a majors dosis de desigualtats, lluita pels recursos i depredació ambiental. Per això, el llibre és un glossari de 70 conceptes que els autors i autores consideren clau per comprendre l’organització territorial del capitalisme global, i aporta un ampli ventall d’informació gràfica i cartogràfica que donen un valor afegit a la comprensió dels fenòmens que s’analitzen.
 
El llibre és doncs especialment adequat per entendre els moments convulsos que vivim. I és que assistim atònits a una profunda reestructuració de tot el sistema social: producció, consum, espais de reproducció, centres de poder, identitats col·lectives... tot es recompon, es reinterpreta, es trasllada. Les noves tecnologies de la informació ens permeten una connexió permanent i global. Coneixem (o creiem conèixer) a l’instant el que succeeix arreu del món. Però aquesta rapidesa informativa, aquest bombardeig d’imatges, només ens mostra un fragment del calidoscopi mundial: peces inconnexes d’una complexa realitat global. Hi ha una mateixa lògica darrere d’uns esdeveniments tan aparentment inconnexos i dispars?

Alhora el món s’encongeix: tot està més a prop, tenim informació ràpida i instantània del que passa en qualsevol racó del planeta, comprem productes de forma quotidiana que han recorregut milers de quilòmetres fins arribar als nostres comerços, les decisions que es prenen en centres financers o polítics allunyats determinen les nostres vides... En aquest context, quines són les repercussions territorials que té la globalització sobre el planeta? Com està afectant la recomposició del capitalisme a la vida de les persones i als processos de producció i reproducció social? Quines són les noves formes de control del poder sobre el territori? Quines són les noves formes de resistència i de plantejament d’alternatives davant d’una situació de creixent precarització de la vida humana i un augment de la desigualtat social?