UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El present estudi analitza l’existència d’un procés de normativització entès com una sèrie d’activitats que cercaven sondejar l’interior del presoner amb la finalitat de corregir el pensament i el comportament del reclús. Aquesta investigació s’ha circumscrit a la Presó Model de Barcelona abans de 1936.

Un dels propòsits de la investigació s’ha centrat en l’observació d’aquestes activitats per part d’uns agents amb capacitat per corregir o produir un efecte sobre el procés normativitzador. D’aquesta manera, la identificació dels agents correctors ha posat en relleu el paper dels patronats de presos, del metge antropòmetre de la Presó Model, Joan Soler i Roig, i del psicòleg català Joaquim Fuster (1901-1985). Tots tres agents intentaren explorar, per diferents vies, la moral del delinqüent.

   

Imatge: Interior de la Presó Model.

    Altres protagonistes com Pere Armengol (1837-1896) o Ramon Albó (1872-1955) han permès entendre i estudiar la planificació de la presó Model des del correccionalisme. Des de la seva anàlisi s’han pogut examinar els orígens de la Presó Model, la seva planificació arquitectònica, el sistema penitenciari i la seva regulació a través de la gestió quotidiana del presoner, encaminat tot plegat a reduir la reincidència i l’augment de la delinqüència.

El registre de les operacions realitzades als presoners per part dels agents ha servit, a més, per provar l’existència d’una tecnologia psicològica que permetia explorar el pensament del reu. És doncs a partir de la revisió d’aquesta tecnologia psicològica que hem pogut analitzar els tests psicològics realitzats per Fuster que mesuraven la moral delictual, o les entrevistes dels patronats de presos que cercaven modificar o guiar el comportament dels presoners.
 
D’altra banda, la presència a la Model d’anarquistes, comunistes i transsexuals fomentà una sèrie de registres documentals que hem recollit dins de l’àmbit de la normativització sexual i política. La visió ideològica que tenien aquests presoners i la resistència que oposaren a través de l’exercici del nudisme, de crítiques contra la gestió penitenciària als diaris o fomentant vagues de fam i motins dins de la presó, han permès valorar la resposta i l’èxit de dita normativització.