UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Mikel Asteinza és investigador predoctoral contractat (FPU) a la Universitat del País Basc (EHU), sota la direcció de Jon Umerez (EHU) i Ivar Hannikainen (UGR). Forma part del grup de recerca en Filosofia de la Ciència IAS Research i col·labora amb la Unitat d'Excel·lència FiloLab de la Universitat de Granada (UGR). Els seus estudis se centren en l'impacte de la comunicació i la divulgació científica en la percepció i les actituds del públic no-expert, un estudi que duu a terme des de l’epistemologia de la desinformació i la filosofia experimental.

— Què és la desextinció?

— La desextinció és la recreació d’aproximacions d’espècies extintes. El resultat no és l’espècie extinta original, sinó que, mitjançant l’ús de tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica com el CRISPR-Cas9 i el back breeding, s’aconsegueix un individu aproximat a l’espècie extinta, un híbrid. Per exemple, en el cas del mamut, es van introduir alguns gens d’aquest en un parent proper, com en l’elefant asiàtic, de manera que es recreava el que alguns crítics han anomenat mamufant. L’objectiu d’aquestes tècniques és recrear algunes característiques fenotípiques, sigui per reproduir característiques externes semblants o per complir alguna funció ecològica de l’espècie extinta. En cap cas, com algunes metàfores promocionals i divulgatives suggereixen, consisteix a recuperar les espècies extintes, això no és possible.

— Qui promet la desextinció?

— La promesa de la desextinció la planteja l’empresa Colossal Biosciences i va dirigida a la conservació i l’ecologia. Aquesta empresa es dedica exclusivament a la desextinció i està impulsant la majoria de divulgació amb metàfores promocionals enganyoses. Una de les promeses que promocionen és la idea de desfer el mal causat, és a dir, que mitjançant les tècniques de desextinció podríem recuperar ecosistemes, espècies, ajudar en la conservació, etc. Ara bé, el 2016 la International Union for Conservation of Nature (IUCN) va assenyalar que actualment les tècniques de desextinció no poden ser aplicades amb criteris ni ecològics ni mediambientals.

— Per què fa ús d’aquestes metàfores?

— En general, per promocionar-se. L’empresa és conscient que no es tracta d’una promesa plausible i que, en general, és bastant enganyós. En una entrevista, Corey Bradshaw deia: “En el millor dels casos, exageren. En el pitjor, menteixen descaradament”. Però això els serveix per generar tecnooptimisme, la idea que el progrés científic i tecnològic pot millorar la vida humana i resoldre els problemes mundials. Així és com poden captar inversors i promocionar la seva investigació.

— Part de la teva investigació se centra en l’estudi del Projecte Genoma Humà i les seves metàfores promocionals. Què va ser i com les va utilitzar?

— El Projecte Genoma Humà consistia en la seqüenciació completa del genoma humà. És un cas molt estudiat de metàfores promocionals que m’ha servit per poder teoritzar el meu projecte. Les seves metàfores pretenien també inocular tecnooptimisme. Amb l’eslògan “The Book of Life”, s’intentava vendre que, si teníem la transcripció d’aquest llibre de la vida, llavors podríem manipular-la a parer nostre, és a dir, tindríem a l’abast un poder desconegut i sense límits per influir i controlar la vida. Tot plegat, va ser, en gran manera, desinformadores, ja que van escampar idees de determinisme genètic que avui dia són àmpliament rebutjades per la biologia.

— Podries posar-nos alguns exemples de titulars o metàfores de divulgació enganyosa?

— N’hi ha un de concret del National Geographic: “Devolverles la vida: la era de la desextinción”. Aquí juguen amb la metàfora de la resurrecció, que té una forta càrrega simbòlica a la cultura cristiana. És extremadament enganyós, el públic veu animals extints ressuscitar, però no s’imaginen que en realitat es tracta d’animals híbrids. Un altre cas molt recent és de la revista Time: “The Return of the Dire Wolf”.  Aquí ningú no s’imagina simplement un llop comú amb certs gens del llop gegant. A més, aquestes metàfores promocionals casen molt bé amb la cultura del pescaclics, és una gran promesa en poques paraules.

— Si aconsegueixen un híbrid de mamut, què en faran?

— Aquest és un dels grans problemes de la desextinció: el repte de reintroduir les espècies. Colossal Biosciences argumenta que aquests mamuts podrien ser reintroduits a la Sibèria, amb implicacions ecològiques i climàtiques positives. La realitat és molt diferent. En primer lloc, són híbrids criats per humans, és a dir, que els manca una cultura animal, i no sabem com es comporten, no en tenim referències. En segon lloc, aquesta espècie ja no té un nínxol ecològic o el seu ecosistema va desaparèixer fa molt de temps. Probablement, no existeix una manera de reintroduir-los en la naturalesa sense perjudicar-la, només servirien per tenir-los en zoos.

— En la presentació de la teva investigació menciones el Global Risks Perception Survey, en concret, el risc de polarització social. Fins a quin punt creus que la divulgació pot incidir en aquest factor?

— La desinformació generada per les metàfores promocionals sempre és un problema social que pot portar a la polarització. Quan alimentes el tecnooptimisme, el subjecte desenvolupa unes expectatives molt altes sobre aquesta tecnologia. Al nostre estudi hem comprovat que amb l’ús de metàfores promocionals augmenta l’aprovació de la desextinció. En canvi, quan utilitzem metàfores contràries, com “el Frankenstein biològic”, passa el contrari. Un expert a manipular l’opinió pública és Frank Luntz, un estrateg del Partit Republicà dels Estats Units. Va detectar que quan s’utilitzava “canvi climàtic” en lloc d“escalfament global” la por disminuïa. El primer terme porta a pensar que les causes no són antropogèniques, sinó naturals, i donen com a resultat campanyes de comunicació que poden desinformar i polaritzar. Així es converteixen en negacionistes del canvi climàtic.

— Aquesta publicitat enganyosa afecta només el públic no-expert o també els mateixos investigadors?

— Aquesta pregunta em sembla molt interessant, malgrat que encara no sé si tinc resposta. La meva tesi proposa que les metàfores promocionals afecten sobretot el públic no-expert. La metàfora promocional sempre té un caràcter de metàfora pedagògica, que explica una realitat que no coneixem en termes d’una que sí que coneixem: “les cèl·lules són com fàbriques”. En el cas de desextinció, no sabem com funciona l’enginyeria genètica, però sabem perfectament que és la resurrecció. Si ens expliquen qüestions complexes en termes de reviure o de portar de nou a la vida, comencem a fer-nos una idea d’aquesta tecnologia a partir de la metàfora. Seria extremadament interessant veure com aquestes metàfores funcionen dins de la ciència, volem fer futurs estudis per avaluar-ho en experts.

— Avui dia tenim gran part de discursos, tant de projectes públics com privats, basats en la sostenibilitat i la transició energètica. Creus que poden jugar un paper similar a la promesa de la desextinció?

— Sens dubte. Nosaltres estudiem el cas des de la universitat i la filosofia de la ciència, però hi ha gent que treballa en això en empreses privades a través de projectes d’ecoblanqueig o greenwashing. Tota la terminologia, com l’energia verda, està molt ben pensada. I, de fet, les metàfores promocionals de la desextinció segueixen un camí semblant, ho plantegen com una acció ecològica per recuperar i desfer el dany. S’apropa un desastre imminent, però la desextinció és el miracle científic que els salvarà de la pèrdua de la biodiversitat. Un altre terme que em fascina pel seu potencial enganyós és el gas natural, que sona meravellós, però és en realitat una energia fòssil partícip de l’efecte hivernacle.

— La teva metodologia es basa en la filosofia experimental. En què consisteix i com l’apliques?

— La filosofia experimental, tal com jo l’utilitzo, consisteix a aplicar mètodes de la psicologia experimental per testejar empíricament algunes de les nostres tesis. Jo podria, filosòficament, intuir i afirmar que les metàfores promocionals són un problema, que desinformen el públic, generen tecnooptimisme, etc. La filosofia experimental crea experiments per obtenir dades que ens donin evidència empírica de com afecten la ment dels subjectes aquesta mena de metàfores promocionals i, una vegada obtinguts els resultats, estructurar les tesis filosòfiques. És una manera bonica d’unir ciència i filosofia, la filosofia no s’hauria de fer mai a l’esquena de la ciència. En el nostre cas, no hi ha molts estudis sobre l’efecte cognitiu o desinformador de les metàfores promocionals i la psicologia experimental ens dona els mètodes per esbrinar-ho.

— Per acabar, per què et vas especialitzar en filosofia de la ciència i en aquest camp d’investigació?

— Sempre m’ha agradat la ciència, vaig començar un grau en biologia, però després em vaig enamorar de la filosofia i em vaig canviar. Així, vaig estudiar filosofia, però vaig procurar no mantenir-me allunyat de la filosofia de la ciència. Sempre m’han interessat els efectes de la propaganda i el seu poder per influir en les idees de les masses a través de diverses tècniques comunicatives. La desextinció em va obrir un camí a aquest camp de recerca tan interessant, enfocat des de la filosofia de la ciència. Amb el meu Treball de Final de Màster vaig introduir-me a la propaganda científica de la desextinció i a la Universitat del País Basc vaig tenir l’oportunitat de començar aquesta tesi al grup de filosofia de la ciència IAS Research.