"Mai hem de deixar d'anomenar-nos arxivers ni perdre la nostra identitat professional"

10/12/2024

Claudio Ogass va descobrir la seva passió pels arxius quan, sent historiador, va voler retratar el pas dels anys del seu país mitjançant documents que expliquessin la seva veritable història. Avui, la seva missió és protegir amb plans d'emergència els arxius de les conseqüències nefastes del canvi climàtic. Hem tingut l'oportunitat de fer-li una entrevista.

 

1. Per què va triar el canvi climàtic com a eix central del seu projecte? Creu que el quadern ICA té aplicació real?
 

Trudy Peterson i Víctor Fonseca, de la secció d'Arxiu i Drets Humans del Consell Internacional d'Arxius (ICA), grup al qual jo també pertanyia, em van contactar perquè volien desenvolupar un projecte pilot per identificar arxius en risc d'inundació. Vaig convidar un company geòleg, Francisco González Villanueva, amb qui vam crear una metodologia interdisciplinària on vam fer un mapatge de 81 arxius de Rio de Janeiro, dels quals 9 (11%) es podien inundar cap al 2070. En un altre projecte amb més companys, vam fer una enquesta a Arxius Nacionals d'Amèrica Llatina i vam evaluar els seus plans d'emergència. Els resultats van mostrar que cap arxiu tenia les paraules “canvi climàtic” en aquells documents.

Llavors, vam aprofundir en el debat sobre com ens preparem millor per enfrontar les conseqüències negatives d'aquest succés, alhora que reflexionàvem sobre com les nostres pràctiques van impactant el medi ambient. És important prendre accions per a adaptar les institucions i convertir-les en més resilients.

L'objectiu del quadernet didàctic finançat per l'ICA és que els professionals del sector puguin identificar quin és el nivell de risc d'inundació dels seus arxius, a causa de la pujada del nivell de la mar, i sàpiguen com actuar. És un primer pas per a promoure consciència del canvi climàtic de manera col·laborativa i interdisciplinària amb material didàctic. La idea és que sigui una plataforma oberta, que qui vulgui pugui aportar els seus suggeriments i documents, i fins i tot que pugui inspirar a més companys a elaborar més eines per a la protecció d'aquests arxius per a la seva comunitat i enfront d'altres desastres naturals com huracans, per exemple.

2. Aterrant en el Laboratori d'Experiències que es va celebrar el dimarts 26 de novembre, per què va triar l'àmbit d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola FUAB Formació per a presentar la seva ponència? I què li va semblar presentar-la davant dels estudiants?

Soc exalumne de ESAGED, vaig fer el Curs en Arxius dels Drets Humans, Gènere i Diversitat virtualment durant la pandèmia i vaig tenir una molt bona experiència com a estudiant. Volia conèixer en persona la Universitat, pel prestigi que té i per ser un punt de trobada entre els arxivers llatinoamericans. També volia donar a conèixer el meu treball en l'etapa final.

Em va fascinar l'esperit crític dels estudiants, i les seves preguntes i suggeriments van aconseguir ampliar-me la visió. També volia destacar que m'agrada molt el concepte de Laboratori d'Experiències, amb la idea que és un lloc per a assajar i reconèixer l'error com a part del procés d'aprenentatge. Bonica metàfora. En aquest sentit, em van interessar les temàtiques tan actuals que van triar els exalumnes per a les seves ponències.

3. Ara que parlem de tendències, quin consell donaria a futurs estudiants d'Arxivística? Quins reptes creu que hauran d'afrontar?

La disciplina arxivística travessa un període fascinant tant d'interrogació crítica com d'experimentació, on tot s'ha de fer. És un moment de desafiaments per noves tendències i problemes com la intel·ligència artificial, el canvi climàtic, la revolució digital, les fake news, entre d'altres. Per això cal que els arxivistes realitzem recerca amb orientació pràctica, i això es va reflectir a les tres ponències. Una cosa que no canvia és una mena de lament transversal en aquest sector professional que creua totes les nacions. Sempre ens hem sentit com a comunitat una mica postergats i socialment invisibles.

El millor que els futurs estudiants poden fer és continuar explorant temes molt actuals, tractar de vincular-se amb les noves tecnologies, que poden ajudar-nos a solucionar problemes que portem anys arrossegant, i vincular-se amb el treball interdisciplinari. Aquest és un tema que l’ESAGED cobreix molt bé, ja que els estudis es fan càrrec de la tradició, però alhora estan molt actualitzats, així com la seva biblioteca.

M'agradaria que els estudiants entenguessin la importància de contribuir a destruir l'estereotip que sovint afecta els arxivers, d'aquesta figura envoltada de papers vells i plens de pols, i que parlessin amb orgull de la nostra professió. Mai hem de deixar  d'anomenar-nos arxivers ni hem de perdre la nostra identitat professional.

Cal mantenir un llenguatge comú. Les decisions que prenem ara perduraran en el futur, es mantindran en forma de documents. Hem d'aprendre moltíssim i també hem d'ensenyar moltíssim a les altres disciplines.

 

Claudio Ogass, arxiver originari de Xile, consultant arxius. 

4. Què li va portar a dedicar-se a l'Arxivística i a l'activisme?

Vaig estudiar Història, i un dia la passió pels arxius va despertar quan, consultant el Fons d'Escrivans de Santiago, em vaig adonar que hi havia documents que no eren veritables. Això em va cridar l'atenció com a historiador, ja que a un li ensenyen que la història es fa amb documents provats i que cal fer una crítica de les fonts. Vaig començar a reflexionar sobre la importància de conèixer el context de producció dels documents, i aquí va ser quan vaig investigar i vaig trobar la disciplina de l'arxivística.

M'agrada molt la màgia que desperten els arxius en l'usuari, els veig com una màquina del temps, com un refugi al món individualista en el qual vivim. Gràcies a ells, podem conèixer la vida quotidiana de diferents persones.

El meu primer treball en aquest àmbit, i que alhora va connectar amb l'activisme, va ser al 2013 a l'Arxiu de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Xile. Aquest és un arxiu comunitari i el primer del moviment estudiantil al país. Els propis estudiants dels anys 1980 i 1990 van voler recopilar la història de la Federació una vegada complert el seu centenari, i una vegada acabada aquesta commemoració, es va exposar en un museu.

Aquest arxiu aspira a ser el cor i el cervell del moviment estudiantil, amb un perfil molt polític. La idea era que es transformés en una plataforma de trobada intergeneracional i input per a les generacions presents, perquè coneguessin a fons la seva història, la seva identitat i així enfortir la lluita per democratitzar el país.

5. Després de la seva acció a Xile es va traslladar a la Universitat de Liverpool. Com li va canviar la perspectiva de l'arxivística i el seu interès pel canvi climàtic?

De la Universitat de Liverpool em va cridar l'atenció el Lucas (Liverpool University Centre for Archive Studies), per l'oportunitat de connectar amb diferents tipus d'arxivers a nivell mundial. A Xile, lamentablement, la professió és incipient, no existeix una legislació clara ni hi ha pressupost, hi ha poques instàncies de capacitació professional o d'instància universitària.

La meva idea era estudiar fora de Xile, i Liverpool em va semblar una bona opció per aquest centre i per poder conèixer a fons l'arxiu personal de Hilary Jenkinson, l'arxiver que coneixien com a “guardià dels documents”.

Vaig arribar amb un projecte molt clar que ha anat canviant. El meu estudi consisteix a elaborar una història política de l'Arxiu Nacional de Xile, analitzant comparativament les administracions dels seus directors entre 1962 i 1973 i, principalment, la comunicació oficial amb autoritats de l'Estat per modernitzar la institució i crear polítiques arxivístiques. Al conèixer aquesta interacció, és possible explorar quins són els obstacles al desenvolupament arxivístic del país.

6. També és coordinador didàctic dels tallers d'Arxivística Comunitària a Amèrica Llatina (TACAL) d’Arxivistes en Espanglish. Són importants aquests tallers en les comunitats locals? I la col·laboració internacional en el món de l'arxivística?

Aquests tallers són un projecte d'Arxivistes en Espanglish, un col·lectiu transnacional d'arxivistes que lluitem per amplificar i solidificar la memòria de grups invisibilitzats a Llatinoamèrica. Em vaig unir oficialment al grup al 2023 després de començar una col·laboració amb el Taller d'Arxivística Comunitària de Xile, programa politicopedagògic on vaig estar com a coordinador entre 2019 i 2021.

El 2023, ens vam adjudicar un projecte de la Societat d'Arxivers Americans. Vam reclutar professors de països molt diferents per oferir un programa educatiu virtual de cinc mòduls, sota la idea de l'educació popular. Treballem amb 6 arxius comunitaris que documenten les tradicions i lluites de pobles indígenes de Mèxic, la teologia de l'alliberament i el punk a Colòmbia, els sindicats de prostitutes al Brasil i les ràdios de barris a Argentina.

A nivell internacional, hi ha autores que postulen que estem vivint en un multivers arxivístic, on hi ha diferents dimensions i maneres d'entendre els arxius i que totes són vàlides i és una demostració d'això i de la importància de treballar des d'una manera horitzontal i col·laborativa entre els qui estimem i defensem els arxius. La idea és avançar fins a la formació d'una xarxa d'arxius comunitaris a Amèrica Llatina per donar-nos suport mútuament i desafiar els valors individualistes i competitius de la societat neoliberal.