Llibres i música en temps de desassossec. “Valter e Griselda, el Decameró musicat”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
21/04/2020
“Griselda” és una de les òperes escrites inspirada en els contes del “Decameró” (darrera ‘novella’ de la jornada 10). Apostolo Zeno i Pietro Pariati van redactar-ne el llibret i Antonio Pollarolo li posà música (Venècia, 1701). A les “Memòries” de Carlo Goldoni (trad. de Joan Casas. Institut del Teatre, 1993) s’explica com el noble venecià Grimani li encomanà refer el llibret per a la festa de l’Ascensió i estrenar una nova versió de l’obra al teatre venecià de San Samuel, el 1735.
Antonio Vivaldi li posaria la música. Aleshores era un home de fama, amb 58 anys i autor fins aquell moment de 36 òperes. El llibret estava pensat a la mida de la mezzosoprano Anna Girò, antiga pupil·la de l’Ospedale della Pietà i educada pel compositor mateix. Segons Goldoni “no era bonica, però tenia encants, un cos menut, uns ulls bonics, uns cabells bonics, una boca encisadora, poca veu, però molta gràcia”.
L’argument es trasllada al regne de Tessàlia. El rei Gualterio, enamorat de la pastora Griselda, s’hi casa tot i la diferència social. El poble malparlava de l’enllaç, per la qual cosa, quan neix la primera filla del matrimoni, Costanza, Gualterio la fa passar per morta per evitar una revolta. La dona al príncep d’Atenes per a que l’eduqui en secret. Quinze anys després Griselda té un altre fill. El poble es solleva, atiat pel noble Otó que vol prendre el regne a Gualterio. Aquest fingeix que repudia Griselda i alhora fa tornar Costanza d’Atenes. La seva idea Faria és aparentar que s’ha enamorat de Costanza per a deixar-li a ella el regne. Griselda soporta el repudi i fuig de nou als camps, però és perseguida per Otó, que, aprofitant l’ocasió, pretén fer-la la seva dona. Podeu veure el llibret a: http://www.carlogoldoni.it/public/testo/testo/codice/GRISELDA|I-V35|000
Goldoni explica com un vespre anà a casa de Vivaldi per parlar del llibret. Vivaldi quasi no li feia cas. Displicent, el compositor li demanà que escrivís “una escena colpidora [...], a la senyora Giraud (sc. Girò) no li agrada el cant lànguid, voldria un fragment expressiu, agitat, una ària que expressés la passió per uns mitjans diferents, amb unes paraules […] entretallades, amb sospirs esllanguits, amb acció, amb moviment”. Goldoni ho va escriure en un moment: “Vivaldi llegeix, desarruga el front, torna a llegir, crida d’alegria, llança per terra el seu ofici, crida la senyoreta Giraud, i li diu: «aquí tenim un home singular, un poeta excel·lent»”.
Així es redactà l’aria “Agitata da Due Venti”: “Agitata da due venti, freme l'onda in mar turbato e 'l nocchiero spaventato già s'aspetta a naufragar (bis). Dal dovere da l’amore, combattuto questo core non resiste e par che ceda e incominci a desperar. Agitata da due venti, freme l'onda in mar turbato e 'l nocchiero spaventato già s'aspetta a naufragar (bis)”
En podeu escoltar la versió brillant de Cecilia Bartoli al Teatro Olimpico de Vicenza: https://www.youtube.com/watch?v=qEc6R3razpw
Francesc Cortès Mir (Departament d’Art i de Musicologia)