Llibres i música en temps de desassossec: “Sagues per a un desconfinament"

22/05/2020

Ara, que se’ns allargarà el desconfinament, potser seria el moment de pensar a llegir grans sagues literàries, un fenòmen que arranca a tot Europa al segle XIX, tot i que al Nord hi eren molt aficionats ja des de l’Edat Mitjana; un fenòmen que ha perdurat fins els nostres dies, fins i tot diria que ha augmentat, des del punt de vista més comercial.

La meva tria és molt personal, evita els grans best-sellers, més que res perquè tothom els coneix. També defujo les sagues de llibres de pseudohistòria i altres temàtiques mal anomenades populars. Així com les que van adreçades al públic juvenil, algunes de les quals han estat fenòmens literaris que hauran promocionat la lectura, i creat nous i bons lectors.

Ens trobem amb sagues que es condensen en un sol llibre i d’altres, l’extensió de les quals requereix més d’un volum. Les disposo per ordre cronològic de publicació i adjunto informació de l’editorial que les ha publicades. Els llibres que detallo es troben, majoritàriament en venda a les llibreries, d’altres edicions les podreu trobar a les vostres biblioteques més properes, algunes potser en format digital. Els llibres dels quals no indico una editorial és perquè no estan a la venda actualment, si no és a través de pàgines de venda de segona mà.

Honoré de Balzac (1830-1848) La comedia humana

Elizabeth Gaskell (1851-1853) Cranford

Thomas Mann (1901) Els Buddenbrook

Marcel Proust (1908-1922) A la recerca del temps perdut

Miklós Bánffy (1934-1940) Trilogía transilvana

Israel Joshua Singer (1937) Los hermanos Ashkenazy

Der Níster [Pinja Kahanovitch] (1939-1948) La família Máshber

Primo Levi (1947-1986) Trilogia d’Auschwitz

Maurice Druon (1948-1968) Las grandes familias

Lájos Zilahi (1949) Los Dukay, El ángel del odio

Isaac Bashevis Singer (1951) La família Moskat

Anthony Powell (1951-1971) Una danza para la música del tiempo

Isaac Bashevis Singer (1957) Sombras sobre el Hudson

Lawrence Durrell (1957-1960) Quartet d’Alexandria; (1969-1970) La rebelión de Afrodita; (1974-1985) El quintet d’Avinyó

Patrick Modiano (1968-1972) Trilogía de la ocupación

Israel Joshua Singer (1969) La família Karnowsky

Robertson Davies (1970-1975) Trilogía de Deptford; (1981-1988) Trilogía de Cornish; (1991-1994) Trilogía de Toronto (inacabada)

Maria Barbal (1985-1992) Trilogia del Pallars

Richard Ford (1986-2014) Tretralogia Frank Bascombe

Elizabeth Jane Howard (1990) Crónicas de los Cazalet

Vassili Aksiónov (1992) Una saga moscovita

Kent Haruf (1999-2013) Trilogia de Holt

Karl Ove Knausgard (2009-2019) Mi lucha

Almudena Grandes (2010-2019) Episodios de una guerra interminable

Elena Ferrante (2011-2013) L’amiga genial

Una menció especial per als amants de la novel·la de gènere, en aquest cas de la novel·la negra de la qual recordaria els personatges de Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán; de Montalbano d’Andrea Camillieri; de Brunetti de Donna Leon; de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander de la sèrie Millennium de Stieg Larson; d’Aloysius Pendergast dels escriptors Douglas Preston i Lincoln Childe, o de Camille Verhoeven de Pierre Lemaitre, per citar-ne uns pocs.

Per evitar deixar-ho en una simple llista, comentaré part de l’obra d’un autor, la importància del qual no hauria de passar desapercebuda. El gran Robertson Davies, que la magnífica editorial Libros del Asteroide ha anat publicant.

He triat fer un petit comentari de la Trilogía de Cornish. Als que us agradi l'art i l'òpera, en gaudireu molt. El primer llibre, "Ángeles rebeldes" parla del món universitari de Toronto, amb una alumna gitano-grega molt curiosa i hàbil estudiant que ens fa rellegir Rabelais; el segon "Lo que arraiga en el hueso" ho fa sobre pintura, tramposos i l'espoli cultural nazi en terres helvètiques; el tercer, "La lira de Orfeo", explica la complexa i apassionant posada en marxa d'una òpera ben peculiar. No us els perdeu. No us perdeu cap obra de Davies, un animal literari de primer ordre comparable al millor Dickens; posseïdor d’una cultura enciclopèdica, d’un humor finíssim, d’una sòlida concepció de l’engranatge de la novel·la i d’una gosadia sense complexos; Creador de personatges fascinants amb una elaborada i enginyosa gimnàstica verbal, sap enllaçar temes molt diversos, la qual cosa li dona un caire de misteri que resulta molt estimulant. D’una forma intel·ligent i agilíssima ens convida sempre a una festa literària de primer ordre. Un narrador de veritats i mentides colossal.

I un altre autor actual, per a mi una descoberta més recent, és Pierre Lemaitre. Publicat en els segells de Salamandra i Bromera, hi conflueixen Zola, Balzac, Dumas o Flaubert, segons afirma ell mateix. I és ben cert. Herència que li serveix tant per a escriure llibres de detectius amb la inefable Camille Verhoeven, com per a construir trames que expliquen la història recent de França a partir de la barreja de la ficció i la realitat, per a baixar a les històries personals petites i elevar-les a subjectes literaris de primer ordre. Així succeeix a “Ens veurem allà dalt”, Premi Goncourt (2014), on ens mostra la desoladora contradicció entre la supervivència a la Primera Guerra Mundial i la ingratitud de la postguerra; i en “Els colors de l’incendi”, situada en el període francès d’entreguerres, amb una protagonista que ordeix perfectament la venjança dins el món de les finances i del poder. Tots dos els recomano vivament.

Aquesta ressenya és una ampliació de l’apareguda el proppassat 5 d’abril de 2020 al blog https://gaudirlacultura.com/

Mercè Bausili Montserrat (bibliotecària jubilada de la Biblioteca d’Humanitats)