Llibres i música en temps de desassossec. “Quan el passat esdevé present i el present, passat”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
31/03/2020
“Mes premières patries ont été les livres”
“Mémoires d’Hadrien”, aparegut al 1951, fou un llibre iniciat, abandonat, reprès i reescrit al llarg de més de vint-i-cinc anys, entre els vint-i-un i els quaranta-set de la seva autora, Marguerite Yourcenar (amb cognom reformulat com un quasi anagrama de l’original: Marguerite Cleenewerck ‘de Crayencour’). Qualificada de novel·la històrica, es resisteix tant a un gènere literari canònic com l’autora resistí a una identitat de gènere. Marguerite Yourcenar (Brussel·les, 1903 – Bar Harbor [Maine], 1987) nascuda belga, nacionalitzada primer francesa i després estatunidenca, fou una viatgera tan vocacional com ho fou l’emperador Adrià (76 – 138), que és per a Yourcenar algú molt proper a un ‘alterego’. Ambdós, cultes i nòmades, comprenien que les ‘mémoires’ del passat són susceptibles d’agenciar el nostre present, que la simultaneïtat dels temps desplaça la successió quan fem un repàs de les nostres vides i que sempre és possible que la ‘mnémosyne’ faci un ‘da capo’ en un moment de reflexió confinada, com confinat estigué Adrià a Baies al final de la seva vida.
“Mémoires d’Hadrien” reptà tant les formes tradicionals com les experimentals de la literatura de la postguerra, en un moment on Europa es preguntava qui som ara i com refundem això. L’opció de Yourcenar fou retornar a l’origen de qui fórem i de qui haguéssim pogut ser, abans del cristianisme i sota el nom d’Adrià, tan poderós com a emperador com vulnerable en el seu amor infinit pel jove de Bitínia, Antínous, mort vuit anys abans, però tan viu en el record d’algú que es prepara en solitud per al tram final de la vida.
Llegir Marguerite Yourcenar al costat de Marcel Proust, de James Joyce, de Gertrude Stein, aporta una comprensió de les avantguardes literàries en un focus poc atès: el de l’originalitat del retorn a l’origen. El gènere epistolar (en una llarguíssima carta que Adrià dirigeix al seu net adoptiu, el futur emperador Marc Aurel·li) i la narració omniscient en primera persona respongueren els reptes d’uns temps iconoclastes, perplexos, incerts. Tan incerts com la pregunta que ens formulem ara: “I si retornéssim a
l’origen?” Sis són les etapes de les “Mémoires d’Hadrien”: 1. Animula vagula blandula, 2. Varius multiplex multiformis, 3. Tellus stabilita, 4. Sæculum aureum, 5. Disciplina augusta i 6. Patientia. Potser poden ser una bona guia setmanal (afegint-hi un dia de reflexió) en el nostre confinament, sempre que hi hagi un ‘da capo’ que ens retorni, cada set dies, una ‘animula’ ben ‘vagula’ i ben ‘blandula’.
Jèssica Jaques Pi (Departament de Filosofia)