Llibres i música en temps de desassossec. “Mort, Resurrecció, Transfiguració (II)"
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
09/04/2020
Som enmig d’unes ‘vacances’, ben estranyes, que, en origen, servien per reflexionar anualment i precisa sobre la mort i el renaixement. No han passat gaires anys des que el cicle anual el ritmaven només les estacions i l’Església Catòlica. El temps més associat a l’esperança era –i és- la primavera, en tant que tot reneix, la natura sembla ‘ressuscitar’. Els primers cristians van associar aquesta idea a la resurrecció de Crist i des del Primer Concili de Nicea, convocat per l’emperador Constantí l’any 325, la va fer coincidir amb el primer diumenge de lluna plena després de l’equinocci de primavera. Enguany això s’esdevé el proper diumenge dia 12 d’abril.
Des del primers temps de l’Església, els músics han compost música ‘ad hoc’ per il·lustrar els motets, els psalms i les antífones propis d’aquest temps eclesiàstic. Heus-en aquí alguns exemples
DIJOUS 8, dijous Sant (Sant Sopar – Hort de Getsemaní)
Sant Sopar
Karfreitagszauber, Parsifal. Richard Wagner (dir.: Sergiu Celibidache)
El “festival sagrat” Parsifal s’estrenà el 1882. L’obra aplegava des de la tradició medieval del Sant Graal, la regeneració pasqual i altres imatges simbòliques. Wagner llegí el 1845 el poema èpic de Wolfram von Eschenbach Parzival. ¿Com es pot avenir la natura primaveral amb la mort i redempció de Crist? Aquesta reflexió és en les paraules prèvies que pronuncia Gurnemanz, un cop Parsifal retorna a Montsalvat: ha entès com redimir els mals que tenallen el homes, personificats en Amfortes. Autoritza Parsifal a celebrar el seu primer ofici, el Sant Sopar. El primer que fa Parsifal és batejar i redimir Kundry, mentre observa la natura que refloreix. El passatge “Encisament del divendres Sant” recull en un ambient íntim aquest acte catàrtic.
Hort de Getsemaní
Meine Qual ist bald verschwunden, Christus am Ölberge. Ludwig van Beethoven, op. 85
“El meu turment desapareixerà aviat. La Redempció s’acomplirà. El poder de l’Infern gairebé està conquerit i derrotat”. Jesús està sol, cridant el seu Pare, que sembla que l’hagi abandonat. S’adona que l’agonia és a punt d’arribar. Seguint l’evangeli de Sant Mateu, Beethoven va voler que la humanitat de Jesús fos el motiu central del seu oratori Jesús a la muntanya de les Oliveres, compost el 1802 sobre un llibret de Franz Xavier Huber.
DIVENDRES 10, divendres Sant (Calvari)
Flagel·lació
Lamentatio Jeremiae. Lectio II. Cristóbal de Morales
Les Lamentacions de Jeremies, a la litúrgia catòlica, es canten a l’ofici de matines de Dijous, Divendres i Dissabte Sant.“Taedet animam meam, vitae meae; dimittam adversum me eloquium meum, loquar in amaritudine animae meae.”
Calvari
Les set paraules de Crist a la creu. Franz Joseph Haydn
Són les set frases que, segons els evangelis, Jesús pronuncià penjat a la creu. El text és en alemany: Obertura, 1. Vater! Verbig ihnen, 2. Fürwahr, ich sag'es dir, 3. Frau, hier siehe deinen Sohn, 4. Mein Gott! Warum hast du mich verlassen?, 5. Jesus rufet: ach! mich dürstet!, 6. Es ist vollbracht, 7. Vater! in deine Hände. Cor final: Er ist nicht mehr
Stabat Mater lacrimosa iuxta crucem. Giovanni Battista Pergolesi (dir. Nathalie Stutzmann)
És un dels himnes litúrgics més antics i corprenedors. Es compadeix del patiment de Maria al peu de la creu del seu fill, en vint estrofes. Comença així: “Dempeus vora la creu, estava la mare, dolorosa i sense consol, veient el fill penjat. Una espasa li travessà l’ànima gement, apesarada i commoguda. Oh, la tristor i aflicció de la mare beneïda del seu únic fill!”
DISSABTE 11, dissabte Sant (Enterrament i Sepulcre)
Ruht voll, Ihr heiligen Gebeine. Passió segons Sant Joan. Johann Sebastian Bach BWV 245 (dir. Herrewege).
És una reflexió serena davant el cos mort de Crist. Diu el text traduït: “Descanseu ja en pau, despulles sagrades; ja no us ploraré més. Descanseu ja en pau i doneu-me a mi també de reposar. El sepulcre que us ha estat destinat ja no conté cap pena, m’obre el Cel i em tanca l’Infern”.
Sobre el motet “O vos omnes qui transitis per viam, attendite et videte: si est dolor sicut dolor meus. O vos omnes, o vos omnes qui transitis per viam”.
DIUMENGE 12 Diumenge de Pasqua (Resurrecció)
Gloria, Missa Solemnis. Ludwig van Beethoven (dir.: Harnoncourt)
Joan Carbonell Manils (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
Francesc Cortés Mir (Departament d’Art i de Musicologia)