Llibres i música en temps de desassossec. “Mort, Resurrecció, Transfiguració (I)”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
03/04/2020
‘Morir’, ‘Reviure’, ‘Transfigurar-se’ són idees congènites a l’ésser humà, que les persones anem modulant i revisant al llarg de la vida. Malgrat que l’única cosa segura que hi ha al món és precisament la desaparició de tots i cadascun dels éssers humans, sempre s’ha maldat per evitar-la; mai, però, com en els temps actuals, s’havia parlat de regenerar-nos per allargar eternament l’existència ni s’havia confiat tant en el progrés fins a fer-nos oblidar la nostra fragilitat. Un ésser microscòpic d’origen indecís ens l’ha recordat cruelment, fa trontollar la terra, tota, i ens aïlla els uns dels altres, esperonant l’aparició d’altres virus igualment mortals: la culpabilització, la delació, el dubte, la demagògia (també de moltes actituds lloables, és clar). Enmig d’aquest desori caòtic, tothom pensa com serà a la tornada, com canviarà el seu sistema de valors, com farà front a les pèrdues, com seran les seves noves prioritats vitals, en definitiva, com l’haurà ‘transfigurat’ aquesta situació i com ‘retornarà’ a la vida normal. Una mort figurada (no pas, però, per a tothom) que comportarà de ben segur un retorn transfigurat. Ja veurem quant dura.
Entrem en unes ‘vacances’, ben estranyes, que, en origen, servien per reflexionar anualment i precisa sobre aquests tres conceptes. No han passat gaires anys des que el cicle anual el ritmaven només les estacions i l’Església Catòlica. El temps més associat a l’esperança era –i és- la primavera, en tant que tot reneix, la natura sembla ‘ressuscitar’. Els primers cristians van associar aquesta idea a la resurrecció de Crist i des del Primer Concili de Nicea, convocat per l’emperador Constantí l’any 325, la va fer coincidir amb el primer diumenge de lluna plena després de l’equinocci de primavera. Per això, la mobilitat de la data.
La Pasqua cristiana (del mot grec “paskhein” ‘sofrir’) adapta la Pasqua israelita, en què els jueus celebraven el pas del Mar Roig. Es tracta d’una celebració que commemora els darrers dies de la vida de Jesús, des de la seva entrada triomfal a Jerusalem, aclamat per la multitud amb branques d’olivera, fulles de palma i palmons (Diumenge de Rams) fins al cicle de la Resurrecció (Diumenge i Dilluns de Pasqua). Aquest cicle religiós culmina el temps de Quaresma, que s’inicia just després de les festes de Carnaval. La penitència i la reclusió a casa durant quaranta dies desembocaven en el goig i a tornar al carrer, al cinema, al teatre, al ball, a l’expansió sexual, quaranta dies ‘oficialment’ reprimida. Quant paral·lelisme, que semblava deixat enrere!
El cicle pasqual s’ha connectat amb múltiples tradicions populars, que han trufat tota la cultura occidental, com ara la benedicció dels rams (en què els nens i les nenes estrenaven la roba de ‘mudar’ del bon temps, quan només hi havia una roba de ‘mudar’ d’hivern i una roba de ‘mudar’ d’estiu); les processons (tant populars a Castella i Andalusia), especialment a Catalunya la del ‘Sant Trobament’ entre Jesús ressuscitat i Maria, la seva mare; la visita als ‘monuments’, construccions efímeres a les esglésies amb les palmes i els palmons beneïts; les mones i els ous (símbol de nova vida) de Pasqua, que els padrins regalaven als seus fillols en el dinar del Dilluns de Pasqua que reunia tota la família dispersa; el cant de les caramelles per part de corals amateurs davant de cases i masies, ja des del s. XVI. Alguns d’aquests costums han continuat secularitzats.
Des del primers temps de l’Església, els músics han compost música ‘ad hoc’ per il·lustrar els motets, els psalms i les antífones propis d’aquest temps eclesiàstic, des de la música gregoriana fins a la contemporània (Ligeti, Penderecki, Pärt...). En aquests dies d’aturada de l’activitat institucional, en què no renovarem la pàgina web, us oferim un recorregut musical eclèctic que ritmi la setmana:
DIUMENGE 5, diumenge de Rams (Entrada a Jerusalem)
Christe, der du bist Tag und Licht. Johann Sebastian Bach, BWV 274 / Preludi per a orgue. Johann Pachelbel.
La pregària vespertina del catecisme de Luter comença: “Crist, que ets el dia i la llum, escampes les tenebres de la nit, et proclamem Llum de la llum perquè tu has proclamat beneïda la llum”.
DILLUNS 6, dilluns Sant
Iesu meine Freude. Johann Sebastian Bach, BWV 274. “Jesús, joia meva, aliment del meu cor, Jesús, tresor meu!”
És el tercer motet dels sis compostos per a la Thomaskirche (Leipzig), sobre el text de la Carta als Romans de Pau 8, 1-2; 9-11
DIMARTS 7, dimarts Sant
· Tristis est anima mea. “Responsoris de l’Ofici de Tenebres per a la Setmana Santa”. Carlo Gesualdo da Venosa. (dir.: Philippe Herreweghe).
El text, posat en boca de Jesús, diu: “La meva ànima està trista fins la mort. Resteu aquí i vetlleu amb mi. Aleshores veureu la munió que m’envoltarà. Vosaltres fugireu i jo aniré a immolar-me per vosaltres”.
DIMECRES 8, dimecres Sant
· Judas mercator pessimus. Tomas Luis de Victoria.
Diu el text traduït: “Judas, pèssim comerciant, va saludar el Senyor amb un petó. Ell, com un anyell innocent, no li va negar el petó. Per un grapat de denaris va lliurar Crist als jueus. Més li hauria valgut no haver nascut. Per un grapat de denaris va lliurar Crist als jueus”. És el segon dels “Responsoris de l’Ofici de Tenebres per a la Setmana Santa” de l’autor castellà del Renaixement.
Joan Carbonell Manils (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
Francesc Cortés Mir (Departament d’Art i de Musicologia)