Llibres i música en temps de desassossec. “Fora confinament: joia, aplecs i caramelles”.
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
14/04/2020
El diumenge de Resurrecció comencen les celebracions de la Pasqua Florida. A Catalunya antigament era un dels dos moments de l’any (Nadal i Pasqua) en què es reunia la família dispersa arreu, a casa del cap de família (normalment l’avi); per tant, hi havia d’haver temps d’anar i tornar al lloc d’origen, d’aquí ve que els dies següents siguin de festa als Països Catalans (Sant Esteve i Dilluns de Pasqua); molt antigament la festa s’allargava tota la setmana. El Dilluns de Pasqua, sempre en primavera, es reservava per sortir del “confinament” que havia representat la Quaresma i la Setmana Santa. S’aprofitava per fers aplecs a les fonts properes o romeries a ermites perdudes als boscos pròxims als municipis, als quals s’accedia a peu, en carro o en tartana, amb tots els atuells per cuinar carn, botifarra i cansalada. Al Vallès Occidental era molt concorregut el de la Mare de Déu de la Salut, a Sabadell, i al Vallès Oriental, el de l’ermita de Sant Valerià, a Lliçà. Joan Amades en el seu “Costumari Català”, fa una exposició exhaustiva de tota aquesta tradició.
En la litúrgia cristiana hi ha dues dates per celebrar la Pasqua de Resurrecció: la dels catòlics i la dels ortodoxos (que se celebra entre una setmana i un mes després, perquè l’església ortodoxa es continua regint segons el calendari julià). Precisament per celebrar aquesta pasqua Rimsky-Korsakov compongué La gran Pasqua russa (Svetly prazdnik) el 1888, basant-se en temes de la litúrgia ortodoxa. Tot i que no era creient –havia abandonat una feina de sotsdirector de la Capella Imperial–, recollí en aquesta obertura el contrast d’antigues tradicions paganes amb el ritus cristià ortodox.
La música de la litúrgia ortodoxa era monòdica, a una veu. Al s. XVIII aparegué la primera edició de cants polifònics, l’Obikhod, desenvolupats al monestir de Volokolamsk. Rimsky revisà aquesta col·lecció de música religiosa, que va agradar tant als nous cors russos de finals del s. XIX, que va fer desaparèixer l’antiga tradició monòdica –denominada Prostopinije–. Rimsky a La gran Pasqua russa emprà fragments melòdics que recollia la tradició monòdica de l’Evangeli de Sant Marc (cap. 16), que narren el descobriment de del sepulcre buit per les tres Maries.
N. Rimsky-Korsakov. La Gran Pasqua Russa (Svetly prazdnik), op. 36. (Dir.: Valeri Gérgiev. Orquestra del teatre Mariinsky)
Joan Carbonell Manils (Dpt. de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
Francesc Cortés Mir (Dpt. d’Art i Musicologia)