UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

No fa falta explicar què ens va passar per la ment quan nois nascuts i escolaritzats a Ripoll es van apuntar a generar una massacre a la Rambla de Barcelona, o quan llegíem que dones i homes de tot el món es van allistar a la guerra de Síria amb les milícies islàmiques, o quan veiem als nostres carrers que dones migrades tapen el caparró de les seves nenes de tot just 2 anys, una cosa que l'Alcorà no indica en cap moment, les mateixes que al segle XXI van tapades fins als ulls a l'Occident.

En l'article de les investigadores del grup Comress (Comunicació i Responsabilitat Social) Luisa Martínez i Carme Ferré-Pavia, i la doctoranda del programa de Mitjans, Comunicació i Cultura Nouran Khalil plantegem com la persuasió i la propaganda mou consciències per enganyar, convèncer de causes peregrines o subvertir l'empatia humana. La recerca revela quins són els mecanismes de manipulació de les creences i accions humanes. Si en una altra part del estudi analitzem els mecanismes morals, en aquesta ho revisem des de la perspectiva del framing, o els enquadraments periodístics.

Què passaria si la propaganda no sols persuadís a les persones, sinó que els digués qui són, a qui estimar i a qui odiar? En aquest estudi analitzem Dabiq, la revista en anglès d'Estat Islàmic (ISIS), com un model de com es construeix la identitat a través de la narrativa, en com conten el que conten. Al llarg de 206 articles publicats entre 2014 i 2017, ISIS es retrata com un grup sagrat —devot, heroic i moralment superior— mentre dibuixa tots els forasters com a enemics de Déu, mereixedors de violència i extermini.

En aplicar la teoria de l'enquadrament i la teoria de la identitat social (dues parts conceptuals que guien el mètode), i mitjançant una anàlisi inductiva del contingut, el nostre article mostra com ISIS construeix sistemàticament un univers polaritzat de «nosaltres contra ells» en el qual se santifica la violència, es deshumanitza als oponents i la pertinença a aquest grup es converteix en una obligació tant moral com existencial.

El resultat no és només persuasió, sinó transformació: als lectors no sols se'ls ofereix només una causa, sinó també una nova identitat a través de la qual veure el món. En una època en la qual la polarització i el conflicte d'identitats estan remodelant la política, els mitjans de comunicació i la vida pública, rastrejar com s'emmarca i s'utilitza la identitat com a arma és clau per a comprendre els mecanismes d'influència, el control ideològic i les forces que ens divideixen i mobilitzen.