• UABDivulga
06/2011

La repoblació del conill de bosc incrementa la sarna

Conills
Les malalties víriques, la caça intensiva i les noves pràctiques agrícoles han comportat que el conill de bosc de la Península Ibèrica sigui una espècie "gairebé amenaçada". Però, segons un estudi d'investigadors del Departament de Medicina i Cirurgia Animal de la UAB, la repoblació de conills que es duu a terme a molts llocs de la Península introdueix noves malalties en les poblacions receptores, com la sarna sarcòptica que perfora l'epidermis de més de cent espècies de mamífers, inclòs l'home. A la vista d'aquests resultats, els investigadors recomanen un estricte control sanitari dels conills alliberats.

El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) és una espècie endèmica de la Península Ibèrica i una peça clau de l'ecosistema mediterrani. En molts llocs del món el conill es pot considerar una espècie invasora (per exemple a Austràlia o Nova Zelanda), però a la Península Ibèrica la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha considerat com a espècie "gairebé amenaçada".

El declivi del conill de bosc s'ha relacionat principalment amb l'aparició de malalties víriques (com la mixomatosi i la malaltia hemorràgica vírica), però també amb la caça intensiva i els canvis en les pràctiques agrícoles. De fet, en molts llocs de la Península Ibèrica s'alliberen milers de conills l'any per tal de reforçar les poblacions d'aquest mamífer. Aquesta pràctica comporta certs riscos, i un d'ells és la introducció de noves malalties en les poblacions receptores. L'any 2002, es va denunciar la presència de sarna sarcòptica en conills caçats en vedats de caça de la província de Tarragona, possiblement després d'haver-hi introduit conills infectats. Aquesta malaltia està produïda per l'àcar Sarcoptes scabiei que perfora l'epidermis de més de cent espècies de mamífers, inclòs l'home.

Gràcies a les dades aportades per la delegació del Departament de Medi Ambient de Tarragona vam poder realitzar una anàlisi epidemiològic. Per al període comprès entre 2001 i 2008 coneixíem quins vedats de caça havien estat afectats per la sarna i quin havia estat el nombre de conills tant alliberats (factor que pot afavorir l'entrada de la malaltia) com caçats (indicador de densitat local) a l'any . A més, basant-nos en aquesta última dada, vam poder avaluar si les tendències de les poblacions de conills es van veure influïdes per la sarna.

Els nostres resultats van indicar que la presència de sarna en els vedats depengué tant del nombre de conills caçats (densitat) com de conills alliberats. La relació trobada va ser positiva, és a dir: a major densitat de conills, més probabilitat que el vedat patís sarna. D'igual manera, com més conills es van alliberar en un vedat, més va augmentar la probabilitat que s'introduís la sarna de manera accidental. De fet en la nostra zona d'estudi, la probabilitat d'aparició de sarna va augmentar 0,05 unitats per cada conill alliberat. La sarna sarcòptica també va influir en la tendència poblacional ja que en els vedats afectats l'abundància de conills va disminuir després de la detecció de la malaltia.

En conclusió, els nostres resultats suggereixen que la repoblació de conills pot afavorir l'aparició de la sarna sarcòptica i que aquesta exerceix una influència negativa sobre les poblacions receptores. A la vista d'aquests resultats i per tal d'evitar l'aparició o expansió de malalties, recomanem un estricte control sanitari dels conills que s'alliberen a l'hora de dur a terme repoblacions, especialment en els casos en que aquesta mesura sigui part d'un programa de conservació com la recuperació del linx ibèric (Lynx pardinus).

Nora Navarro González
Servei d' Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS)

Referències

"Game restocking and the introduction of sarcoptic mange in wild rabbit in north-eastern Spain". Navarro-Gonzalez, N., Serrano, E., Casas-Díaz, E., Velarde, R., Marco, I., Rossi, L., Lavín, S. (2010).Animal Conservation13, 586-591.

 
View low-bandwidth version