UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera la contaminació de l’aire com una de les principals amenaces globals envers la salut pública. No obstant això, rarament es concep l’atmosfera com un espai polític on se superposen dinàmiques de poder i estructures de govern que resulten en desigualtats. Per començar, la contaminació atmosfèrica sovint es concentra en barris històricament desafavorits, exponent de forma desproporcionada a determinades comunitats a riscs per la salut com l’asma, les cardiopaties o els trastorns mentals. Però les polítiques urbanes poden influir en la qualitat de l’aire i les emissions. Mesures com les zones de baixes emissions, les superilles o els eixos verds reflecteixen les prioritats polítiques i la distribució de recursos públics en ciutats com Barcelona. Si respirar aire contaminat és fruit de desigualtats socials i polítiques, ho és també contaminar?

En aquest context, estudiem com les estructures de poder associades al patriarcat, al racisme i a l’edatisme influeixen el comportament de viatge i, per consegüent, en les emissions derivades de la mobilitat. L'objectiu és comprendre com la combinació de gènere, edat i migració influeix en les emissions de cada persona. La regió d’estudi, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), té uns dels nivells més alts de contaminació atmosfèrica d'Europa, superant els llindars de seguretat recomanats per l'OMS. Al seu torn, el transport viari és la font més gran d’emissions d’uns dels principals contaminants de l’aire, els òxids de nitrogen (NO_x).

Hem analitzat una enquesta de mobilitat que pregunta sobre els desplaçaments quotidians a una mostra representativa de residents de l’AMB. Aleshores, hem calculat les emissions de NO_x resultant dels hàbits de mobilitat de cada persona. Així, per exemple, si una persona diu que ha anat amb metro durant 10 minuts, se li assignen les emissions corresponents a aquest trajecte segons la Guia d’Emissions de l’Agència Ambiental Europea i se sumen a la resta de desplaçaments.

Els resultats mostren que les identitats lligades a les estructures de poder contribueixen en major mesura a la contaminació de l'aire. És a dir, els homes de mitjana edat nascuts a Europa són els que emeten més NO_x a conseqüència dels seus desplaçaments. Això és deu a què els privilegis associats a aquestes identitats ofereixen accés sense restriccions als mitjans de transport més contaminants, com els vehicles motoritzats privats. Per millorar la qualitat de l’aire que respirem, hi ha una oportunitat per aquest conjunt de la població de reduir les emissions agafant com a exemple les pràctiques de mobilitat d’altres grups amb comportaments de viatge més sostenibles. Per contra, les persones que viuen experiències interseccionals d'opressió com la misogínia, el racisme o l'edatisme tenen nivells d'emissions més baixos. 

Partint d’aquests resultats, proposem que les polítiques reconeguin la distribució desiguals de responsabilitats, oferint així una oportunitat per millorar la qualitat de l’aire i la salut comunitària, i avançar en qüestions de justícia social i ambiental.