UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les preferències dels individus en l'elecció del seu lloc de residència es relacionen amb les seves característiques i les del seu entorn, incloent també aspectes amb una connotació temporal important com a por exemple la reputació d'un barri o la seva composició ètnica.
 
Tot aquest conjunt d'informació contribueix a construir les expectatives dels agents i a definir els seus criteris d'elecció. Els individus sempre mostren una clara propensió a localitzar-se en llocs que són els seus centres d'interessos professionals o d'oci. En aquesta perspectiva, la qualitat de les infraestructures de transport és un factor important per garantir la mobilitat i afavorir la dispersió homogènia dels individus en un territori.
 
En aquest estudi, des d'una perspectiva temporal, valorem la importància del grau d'accessibilitat a la ciutat de Boston com a element clau per la determinació de la distribució de la població en Massachussets, identificant Boston com el principal centre dels interessos de la població d'aquest estat. Per abordar aquesta pregunta de recerca s'han buscat dades des de 1880 fins a data d’avui. Utilitzant el mètode d'estimació bayesià, s'ha determinat que l’atractivitat de la ciutat de Boston va incrementar-se fins al 1920, després va declinar i va remuntar en els anys 80 del segle passat. Fins als anys vint, l'interès per localitzar-se prop d’aquesta ciutat es devia als avenços tecnològics que afavorien la urbanització de les activitats econòmiques, mentre el declivi posterior estava associat tant al declivi de la indústria manufacturera com a la popularització dels mitjans de transport privat. Finalment, l'última onada d'interès cap a la capital del Massachussets es deu a la relativa abundància de treballadors qualificats i la concentració dels quals atreu activitats altament especialitzades.
 
El nostre interès és identificar els canvis en la importància de les determinants de l'accessibilitat a la ciutat de Boston i el seu paper en la formació de les preferències dels individus. Es podria esperar que la millora de les infraestructures de transport sigui un factor determinant que –de facto- acosti als ciutadans a la ciutat de Boston. En realitat, identifiquem una dinàmica menys lineal i en forma de campana: s’identifiquen la distància a Boston,  així com la composició ètnica de les corresponents unitats espacials com els dos principals determinants de la distribució de la densitat de població en aquest estat. En particular, identifiquem la consolidació de la component de segregació com a clau en els processos de distribució de la població a partir dels anys 70.
 
La literatura econòmica associa l'aparició d'aquesta tendència amb el mercat immobiliari. Les propietats a Boston (i al seus voltants) són especialment costoses i durant dècades no tots els ciutadans van tenir accés al mercat de crèdits. Així doncs, aquesta dificultat afavoreix l'aparició de guetos i reforça la propensió dels blancs a trobar residències en propietats individuals fora de la ciutat. A partir d’ quests resultats, el nostre estudi conclou que les autoritats de planificació regional haurien de valorar bé el tipus d'estratègies per implementar quan aspiren a millorar l'accessibilitat al centre o reduir l’excessiva ocupació d'alguns espais. Millorar la qualitat de les infraestructures de transport no sempre garanteix una alta mobilitat residencial si l'elecció de localització dels ciutadans es guia sobretot per les preferències ètniques.