UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La falsificació de preferències es produeix quan les persones oculten o tergiversen les seves autèntiques opinions i/o desitjos per por a les sancions que pensen que els aplicaran les autoritats o els seus propis conciutadans. És un fenomen omnipresent a la vida quotidiana. És produeix, per exemple, cada cop que diem a algú que ens agrada el seu pentinat o l’estil amb que ha decorat el seu nou pis, quan en realitat pensem que té un gust vulgar. Va molt més enllà de la vida quotidiana i sovint constitueix un fenomen amb importants conseqüències sociopolítiques. En aquest sentit, la gent sovint falsifica les seves preferències en relació a certs temes de l’actualitat política. Quan aquesta falsificació és massiva, pot dur a escenaris d’ignorància plural, on una postura minoritària és percebuda com a majoritària i s’imposa en el debat públic. Això és el que succeïa, per exemple, als països del socialisme real. El recolzament públic al comunisme era gairebé absolut i el consens al voltant de la bondat del règim semblava extremadament sòlid quan, en realitat, la gran majoria de la població s’oposava privadament al mateix, tal com va poder comprovar-se quan es van donar les condicions perquè la població, sobtadament, revelés les seves autèntiques opinions. 

Però la falsificació de preferències i la ignorància plural poden ser un fenomen important també en les democràcies consolidades. Sovint ens trobem davant de temes candents sobre els que hi ha un consens públic aparent, del que ningú s’atreveix a discrepar per por a les sancions (en aquest cas, no per por a les sancions legals, sinó a la desaprovació dels nostres conciutadans). El famós conte de Hans Christian Andersen sobre el rei que va despullat ens ofereix, probablement, la il·lustració més clara i senzilla d’aquest tipus de processos. Malgrat que cada súbdit individual pensava privadament que el rei anava despullat, tothom deia en públic que veia al rei vestit. D’aquesta manera, cada súbdit individual pensava que la seva opinió era minoritària i no s’atrevia a expressar-la públicament per por a ser vist com un babau. Hi ha motius per pensar que el recolzament gairebé unànime a certes demandes feministes, per exemple, segueix aquest patró. En aquest sentit, la falsificació de preferències vicia la deliberació pública i constitueix una amenaça per al bon funcionament de les nostres democràcies. 

Desde el Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universidade da Coruña (UdC) hem desenvolupat un model de simulació multi-agent que mostra que les relacions cara a cara entre agents que ocupen posicions diferents en la jerarquia social poden ser un factor determinant en les dinàmiques de falsificació de preferències i, conseqüentment, poden donar lloc a escenaris d’ignorància plural. El model també mostra que, en aquests casos, els ciutadans poden fins i tot acabar interioritzant les opinions expressades en públic. 

En definitiva, una millor comprensió del funcionament de les dinàmiques de falsificació de preferències constitueix una eina imprescindible per construir democràcies més sòlides on el debat públic de les idees sigui més lliure i més racional.