La doble rasadora en la tolerància a la corrupció
La reacció d’Unió davant el cas Pallerols i del PP en el cas Gürtel ha tornat a posar de manifest una preocupant tolerància amb els casos de corrupció, particularment quan afecten “als nostres”. L’acusació de tolerància es planteja normalment cap als polítics, que segurament tenen la seva part gens menyspreable de responsabilitat.
Però, i els ciutadans? En aquesta anàlisi basada en un experiment d’enquesta, vàrem demostrar que existeix una doble rasadora a l’hora de jutjar casos idèntics de corrupció, depenent únicament de si el presumpte corrupte és o no un polític del partit amb el qual simpatitzem.
El gràfic 1 reflecteix aquesta diferència. La valoració de la gravetat d’un cas hipotètic de corrupció és significativament més alta quan el partit afectat no és el nostre (barra fosca) que quan és del nostre partit (barra clara).
Gràfic 1. Percepció de la gravetat d’un mateix cas de corrupció en funció de si l’afectat pertany al mateix partit que l’enquestat (same party), al principal partit adversari (different party), o no es coneix el partit afectat (neutral).
Les dades també ens diuen que no tots els simpatitzants tenen el mateix grau de doble rasadora. Segons el gràfic 2, la diferència és molt major entre els simpatitzants del PP que entre els simpatitzants del PSOE. No sembla que això es degui a característiques individuals dels simpatitzants del PP (en l’anàlisi multivariada controlem les principals), però podríem especular amb la idea que els casos reals de corrupció podrien tenir un efecte d’accentuació de la “doble rasadora”.
Gràfic 2. Percepció de la gravetat d’un mateix cas de corrupció en funció de si l’afectat pertany al mateix partit que l’enquestat (same), al principal partit adversari (other), o no es coneix el partit (neutral) distingint entre simpatitzants del PP i simpatitzants del PSOE.
Finalment, les dades ens mostren que la doble rasadora desapareix quan les persones tenen nivells mitjans i alts de coneixement polític (gràfic 3).
Gràfic 3. Percepció de la gravetat d’un mateix cas de corrupció en funció de si l’afectat pertany al mateix partit que l’enquestat (same), al principal partit adversari (other), o no es coneix el partit (neutral) per nivells de coneixement polític baix (lowknowledge), mitjà baix (med-low), mitjà alt (med-high) i alt (highknowledge).
La cara esperançadora d’aquests resultats és que nivells alts d’informació política fan que la tolerància cap a casos de corrupció que afecten al propi partit es redueixi significativament.
Els partits afectats pels recents escàndols poden estar interessats a saber, a més, que el principal mecanisme que empara aquesta relativa tolerància sembla ser l’“intercanvi implícit”: bona gestió i captació de recursos a canvi d’un càstig electoral limitat per als corruptes. Alguns treballs ja han comprovat que el càstig sobre la valoració dels governs que resulta de casos de corrupció s’accentua en contextos de crisi econòmica. Seria, doncs, desitjable i d’esperar que la tolerància disminuís en un context econòmic i social com l’actual.
Referències
Anduiza, Eva; Gallego, Aina, i Muñoz, Jordi. Turning a Blind Eye. Experimental Evidence of Partisan Bias in Attitudes Toward Corruption. Comparative Political Studies 46: 1664-1692. 2013.
