UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888-1929 rescatem la riquesa i la complexitat dels parcs zoològics, els museus d'història natural, els parcs d'atraccions, les noves especialitats mèdiques, les pràctiques científiques d'anarquistes i espiritistes, la geografia mèdica dels baixos fons urbans, els nous mitjans de comunicació, l’electricitat domèstica i els observatoris astronòmics.
 
La ciència, entesa com a ciència, tecnologia i medicina (STM), estava en aquella època òbviament al servei de les elits urbanes (polítics, arquitectes, metges, urbanistes, empresaris) en el seu afany de progrés i modernització, però també es forjà en mans d’actors històrics fins ara poc coneguts: usuaris de tecnologies elèctriques, radioaficionats, pacients de clíniques i dispensaris, col·leccionistes d’objectes, visitants de museus, cercles espiritistes, etc. Tots contribuïren a la Barcelona dels “prodigis” científics, amb una ciència íntimament lligada al teixit urbà, en tensió permanent entre el control i la crítica social.
 
Les elits conservadores van promocionar una important xarxa de naturalistes que no hi veien contradicció entre la religió i una ciència antidarwiniana, i que havien de contribuir en part al desenvolupament del catalanisme com a projecte cultural i polític. En contraposició, però, als ateneus populars i anarquistes hi va créixer una visió de la ciència com a instrument de resistència i lluita contra l'hegemonia cultural de les elits. Era també el moment de l'espiritisme, com una forma de religió laica que sovint s'oposava al catolicisme imperant.

Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888-1929 ha estat publicada per l'editorial britànica Routledge. Els continguts detallats dels seus capítols són els següents:

Introduction, Oliver Hochadel and Agustí Nieto-Galan.

Part I Control- Elite Cultures. Civic nature: The transformation of the Parc de la Ciutadella into a space for popular science, Oliver Hochadel and Laura Valls; Reconstructing the Martorell. Donors and spaces in the quest for hegemony within the natural history museum, Ferran Aragon and José Pardo-Tomás; Laboratory medicine and surgical enterprise in the medical landscape of the Eixample district, Alfons Zarzoso and Àlvar Martínez-Vidal; Technological fun: the politics and geographies of amusement parks, Jaume Sastre-Juan and Jaume Valentines-Álvarez.

Part II Resistance- Counter-Hegemonies. The Rose of Fire: Anarchist culture, urban spaces, and management of scientific knowledge in a divided city, Álvaro Girón Sierra and Jorge Molero-Mesa; The city of spirits: Spiritism, feminism and the secularization of urban spaces, Mònica Balltondre and Andrea Graus; Anatomy of the urban underworld: A medical geography of the Barrio Chino, Alfons Zarzoso and José Pardo-Tomás.

Part III Networks- Experts and Amateurs. The sky above the city: Observatories, amateurs and urban astronomy, Antoni Roca-Rosell and Pedro Ruiz-Castell; The city in waves: Radio Barcelona and urban everyday life, Carlos Tabernero and Meritxell Guzmán; The city of electric light: Experts and users at the 1929 International Exhibition and beyond, Jordi Ferran and Agustí Nieto-Galan.

Agustí­ Nieto-Galan és professor d’Història de la Ciència, membre del Centre d’História de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i premi ICREA-Acadèmia (2009). Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre història de la química, dels colorants naturals i de la divulgació de la ciència (segles XVIII-XX). Actualment treballa sobre diversos aspectes de la història urbana de la ciència i prepara un volum sobre la química a Espanya al segle XX. Ha publicat recentement: Science in the Public Sphere (Routledge, London 2016).

Oliver Hochadel es científic titular de la Institució Milà i Fontanals, Consell Superior d’Investigacions Cientí­fiques (IMF-CSIC), Barcelona. La seva recerca es centra en la relació entre la ciència i els seus públics. Entre els seus llibres, cal esmentar: El mito de Atapuerca. Orí­genes, ciencia, divulgación (2013), Playing with Fire. Histories of the Lightning Rod (editat ambPeter Heering and David Rhees, 2009) I Öffentliche Wissenschaft. Elektrizität in der deutschen Aufklärung (2003).