La crisi de l’habitatge: implicacions territorials i estratègies d’apoderament
La crisi econòmica iniciada al 2008 ha tingut efectes directes en la població en matèria d’habitatge, produint-se un procés de despossessió massiva durant la dècada 2008-2017. Aquesta tesi estudia com ha estat l’impacte de la crisi de l’habitatge en el territori de l’estat espanyol, i en concret a la ciutat de Barcelona, així com la reacció que hi ha hagut per part de la ciutadania per lluitar contra aquest fenomen, a partir de l’anàlisi de les estratègies usades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona.
L’esclat de la bombolla immobiliària ha tingut una repercussió directe en les famílies en referència al dret a l’habitatge. L’augment de l’atur que es va produir a partir de la crisi, en una economia que basava el seu creixement en la urbanització del sòl, i en una societat on s’havia fomentat la propietat privada davant del lloguer (i per tant sobre endeutada amb les hipoteques), va donar lloc a una situació massiva d’impagaments hipotecaris i despossessions d’habitatges. Sota la legislació espanyola, que no només contemplava el retorn de la llar al banc quan no es podien pagar les hipoteques, sinó què a més la família quedava amb un deute pendent, es van produir execucions hipotecaries (les ordres emeses per impagaments) i els conseqüents desnonaments al llarg de tot el territori.
Imatge 1. Execucions hipotecàries per províncies cada 1.000 habitants (2008-2017). Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell General del Poder Judicial i de l’Institut Nacional d’Estadística.
En aquest context neix el 2009 a Barcelona la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a partir de moviments socials pel dret a l’habitatge. La PAH, un moviment assembleari, apartidista i gratuït, permet apoderar a les famílies afectades aturant els desnonaments davant les pròpies portes, realitzant campanyes de senyalització de bancs i canviant l’imaginari popular de culpables a víctimes d’una estafa econòmica.
Aquesta tesi estudia com la crisi de l’habitatge ha afectat a nivell territorial (estatal i a nivell de ciutat) i com han estat les estratègies d’apoderament que s’han produït en la PAH de Barcelona. Per fer-ho es realitza, en primer lloc, un anàlisi bibliogràfic de la literatura científica existent que relacioni problemes d’habitatge i moviments socials. En segon lloc, a partir de l’anàlisi de dades oficials (Consell General del Poder Judicial i l’Institut Nacional d’Estadística) s’estudia l’impacte de la concessió d’hipoteques, les execucions hipotecàries i els desnonaments que s’han produït a nivell provincial; i també s’estudia amb dades primàries l’impacte de les execucions hipotecaries i els desnonaments a la ciutat de Barcelona. Aquestes s’obtenen amb un llarg treball de camp (finals de 2014 fins a mitjan de 2018) a la PAH de Barcelona, analitzant estadísticament tota la població afectada que hi acudeix, tant per problemes hipotecaris com les ordres de desnonament. En tercer lloc, a partir d’un treball de camp d’observació participant a la PAH, s’analitza el sorgiment i el procés d’apoderament que es produeix a la PAH. En darrer lloc, s’analitzen les estratègies més exitoses com a eines d’apoderament que es treballen a la PAH: les accions directes performatives (actuacions de protesta en seus bancàries o en actes de partits polítics) i l’ús dels mitjans de comunicació interns com a eines de difusió i d’empatia amb la població afectada.
Els resultats permeten comprovar com la crisi de les hipoteques va afectar de manera notòria el litoral mediterrani i al voltant de Madrid, àrees altament urbanitzades durant el període pre-crisis. Per al cas de Barcelona, els efectes territorials també han estat desiguals, afectant amb molta diferència zones amb menor renta mitjana com el districte de Nou Barris o el barri del Raval, al Barri Gòtic. A partir d’una organització elaborada i un llenguatge proper i directe, s’ha comprovat com les accions de la PAH han permès apoderar famílies afectades i convertir-les en activistes defensores del dret a l’habitatge.
Eduard Sala Barceló
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Tesi doctoral “La crisis de la vivienda: implicaciones territoriales y estrategias de empoderamiento”d’Eduard Sala Barceló. Defensada al programa de doctorat del Departament de Geografia. Dirigida per les doctores Maria Antònia Casellas Puigdemasa i Miranda Jessica Lubbers.
