La confiança en les institucions estatals i europees, a prova
El nostre sistema polític s’ha transformat profundament i s’ha fet més complex. La supersposició de múltiples nivells de govern (local, autonòmic, estatal i europeu en el nostre cas) és possiblement una de les característiques més rellevants de les democràcies europees. En aquest context, sembla evident que si volem estudiar les actituds dels ciutadans envers les institucions democràtiques i, singularment, fenòmens com la desafecció política, hem de tenir en compte aquesta estructura multinivell.
Quina relació hi ha entre la confiança en les institucions polítiques estatals i la confiança en la Unió Europea? Els ciutadans més escèptics amb les institucions dels seus estats ho seran també respecte a les institucions europees, o pel contrari es produeix un efecte de compensació que fa que, davant de la desconfiança en les institucions del propi estat, hom tendeixi a dipositar més esperances en les institucions de la UE?
Fins ara, la recerca no era concloent al respecte, i mentre alguns treballs apuntaven a una relació positiva (més confiança en el nivell estatal implica també més confiança en el nivell europeu), d’altres havien identificat els efectes de compensació. En aquest treball analitzem aquesta qüestió amb detall emprant enquestes realitzada en 22 estats membres i models estadístics per dades multinivell, i trobem que els dos arguments, tot i que aparentment contradictoris, són certs però operen a nivells diferents.
D’una banda, trobem que els ciutadans mostren, individualment, un patró congruent en la seva confiança o desconfiança política: aquells ciutadans que confien més en les institucions estatals també ho faran més en les europees. Això es deu a dos factors: d’una banda, la tendència a confiar en les institucions és una orientació general que s’aplica a totes les situacions, i d’una altra, hi ha un efecte de contaminació entre nivells de govern. Sabem que els ciutadans tenen poca informació sobre el funcionament real de les institucions de la UE i, en molts casos, deriven la seva opinió a partir del que saben de les institucions del seu estat.
Tanmateix, a nivell de país la relació és la inversa: el fet de viure en un país amb institucions que tenen, en general, una bona reputació entre els seus ciutadans i que funcionen bé (en termes de transparència, bon govern i eficiència) té efectes negatius sobre la confiança individual en el Parlament Europeu. Per contra, si vivim en països amb elevats nivells de corrupció i amb institucions mal valorades per la ciutadania, tendirem –en general- a dipositar més confiança en les institucions de la UE, ja que apareix un mecanisme de compensació que ens fa comparar el funcionament de tots dos nivells de govern.
Així, mentre que dins de cada país són els ciutadans amb major confiança en les institucions estatals els que més confien en el Parlament Europeu, si comparem entre països veurem com els habitants d’estats amb institucions més eficients, transparents i ben valorades tendeixen –controlant pels altres factors- a ser més escèptics respecte la Unió Europea.
D’aquesta manera, amb uns resultats que es mostren força robustos a diferents especificacions dels models estadístics i a l’ús de diferents fonts de dades, en aquest estudi hem pogut identificar correctament quina és la lògica de la confiança i desconfiança política en el marc europeu i resoldre una contradicció en la recerca anterior.
Referències
Jordi Muñoz, Mariano Torcal and Eduard Bonet (2011) "Institutional trust and multilevel government in the European Union: Congruence or compensation?" European Union Politics, 12(4): 551-574