• UABDivulga
29/01/2024

La complexa interacció de la patologia dual entre el trastorn de joc i el TDAH

imatge representant de patologia dual

El joc patològic, una addicció comportamental, sovint està associat amb el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Un estudi en patologia dual de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge i la UAB ha trobat que el 20% dels pacients presenten símptomes greus de TDAH. Això es relaciona amb un perfil clínic caracteritzat per major gravetat en les conductes addictives i en les recaigudes, a més de símptomes psicopatològics i impulsivitat. Els investigadors destaquen la necessitat d'intervencions específiques per a millorar els símptomes de TDAH i advocar per enfocaments integrals en equips de tractament.

istock/VITALII BORKOVSKYI

El terme “patologia dual” s’aplica a condicions clíniques caracteritzades per la presència conjunta d'un trastorn addictiu (associat o no al consum de substàncies) amb un altre trastorn mental en un mateix individu. Aquesta comorbiditat és freqüent en contextos clínics, on s'estima que més del 50% dels pacients amb problemes per addicció pateixen altres síndromes psiquiàtriques. Els factors que predisposen a la patologia dual són múltiples, i inclouen variables biològiques (com la vulnerabilitat genètica), psicològiques (trets de personalitat o exposició a situacions d'estrès) i socioculturals (atur o exclusió social). Aquest tipus de comorbiditat també dificulta fer un diagnòstic precís, la qual cosa pot interferir en els tractaments incrementant les dificultats en l'adherència i l'increment d'abandonaments i recaigudes.

El joc patològic és una addicció del comportament caracteritzada per un patró de joc recurrent que ocasiona important deteriorament funcional, i acostuma a estar associat a múltiples símptomes psicopatològics concurrents que influeixen agreujant les conductes addictives i afavorint la cronificació del malestar psicològic. Una de les patologies duals freqüents als centres de tractament especialitzats en addiccions és el trastorn de joc comòrbid amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, habitualment conegut com a TDAH. El TDAH és una síndrome del neurodesenvolupament que es manifesta amb un conjunt de símptomes de desatenció i hiperactivitat, i que ocasiona alteracions significatives a totes les àrees de funcionament dels individus (especialment a l'àmbit sociolaboral). La presència conjunta del trastorn de joc amb TDAH afecta els processos neurobiològics implicats en el sistema de motivació-recompensa, i això contribueix a una greu dificultat en el control inhibitori, en la presa de decisions en situacions d'incertesa, i en la percepció d’urgència per realitzar conductes de risc.

El nostre estudi dut a terme a la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge (coordinada per la Dra. Susana Jiménez-Múrcia), ha avaluat com els símptomes per TDAH influeixen en l'estat clínic i en els resultats terapèutics de pacients que sol·liciten tractament per joc d'aposta. En aquesta investigació hem estimat un 20% la prevalença de símptomes greus per TDAH a la mostra completa de pacients atesos durant el període de reclutament. A més, hem observat que els pacients que van informar de TDAH presentaven a la línia base (abans de la intervenció) un perfil clínic caracteritzat per major gravetat de les conductes addictives, major nombre i gravetat d'altres símptomes psicopatològics concurrents, major impulsivitat i trets de personalitat més desadaptatius. Pel que fa als resultats de la intervenció que hem dut a terme amb teràpia cognitiva conductual, no s’han registrat diferències en el risc d'abandonament. Però sí que hem observat vist que els pacients amb recaigudes durant el tractament presentaven símptomes més greus en desatenció, i que nivells més disfuncionals de TDAH s'associaven a apostes més altes durant els episodis de recaiguda.

La nostra investigació conclou que les intervencions en pacients amb trastorn de joc que a més presentin símptomes de TDAH han d'incorporar estratègies específiques de regulació emocional, control d'estímuls, control de la conducta impulsiva i reestructuració cognitiva, a fi d'atenuar els símptomes de desatenció (tant els que es presenten de forma aïllada com els que conflueixen amb hiperactivitat-impulsivitat). 

Per tant, creiem que seria esperable que la millora d'aquests símptomes específicament vinculats al TDAH influís reduint tant la freqüència com la gravetat de les recaigudes en pacients amb patologia dual. A més, també se'n desprèn la necessitat de sensibilitzar els equips de tractament multidisciplinaris perquè desenvolupin models integrals, en què el pacient sigui atès per un únic equip que abordi de forma simultània els problemes relacionats amb el trastorn addictiu i amb la patologia mental comòrbida.

Roser Granero

Departament de Psicobiologia i Metodologia

Universitat Autònoma de Barcelona

Roser.Granero@uab.cat

Referències

Vintró-Alcaraz C, Mestre-Bach G, Granero R, Gómez-Peña M, Moragas L, Fernández-Aranda F, Potenza M N, Jiménez-Murcia S. (2024). Do attention-deficit/hyperactivity symptoms influence treatment outcome in gambling disorder?. Comprehensive Psychiatry, 128:152433. doi: 10.1016/j.comppsych.2023.152433

 
View low-bandwidth version