UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Hi ha plantes que necessiten ser pol·lintzades per donar fruit, mentres que unes altres poden fer-ho de manera autosuficient. Conèixer el sistema reproductiu de les diferents espècies de plantes, així com el paper exacte que juguen els pol·linitzadors en ell, és important per augmentar la nostra comprensió de la biologia d'aquestes espècies. Aquest tipus de ciència base ens permetrà després construir sobre ella unes altres hipòtesis ecològiques. No obstant, quan les plantes estudiades són plantes invasores, la importància de conèixer la seva biologia té aplicacions potencials per a la conservació de la natura.

Les plantes invasores són organismes transportats i introduits per l'ésser humà a indrets fora de la seva àrea de distribució natural i que han aconseguit establir-se i dispersar-se a la nova regió. Moltes plantes invasores produeixen canvis importants a la composició, l'estructura o els processos dels ecosistemes naturals o seminaturalsm posant en perill la diversitat biològica nativa. Per tant, si volem entendre la seva expansió i èxit hem de conèixer primer com es reprodueixen.

Amb aquest artícle contribuïm a explicar el sistema reproductiu i la potencial limitació de pol·len de dues de les plantes invasores més exteses a les comunitats mediterrànies: el bàlsam (Carpobrotus aff. acinaciformis (L.)) i la figuera de moro (Opuntia stricta (Haw.)). Els nostres resultats no solament tenen implicacions directes per a la biologia de la conservació, sinò que també són relevants per a explicar el complex procés d'invasió.

Quan una planta invasora arriba a una nova localitat ha de fer front a una nova situació. Els pol·linitzadors que la visiten a la seva àrea nativa seran diferents als que ara l'estan visitant i poden ser menys eficients. Es pot pensar que si la invasió ha tingut èxit és degut a que la planta es reprodueix de manera satisfactòria. Malgrat tot, aquesta reproducció pot no ser mediada per pol·linitzadors, sinò ser asexual, amb les conseqüents implicacions de falta de diversitat genètica.

Els nostres resultats indiquen que ambdues espècies són, en certa manera, autocompatibles, és a dir, que poden produir llavors sense ser pol·linitzats. No obstant, les dues espècies són molt visitades pels pol·linitzadors locals i el nombre de llavors produïdes quan són visitades incrementa considerablement. Mentres que la figuera de moro no va mostrar cap limitació de pol·len a les localitats estudiades, és a dir, va presentar el grau màxim de cuallat de llavors, algunes poblacions de bàlsam van produir una quantitat de llavors inferior a la seva producció potencial. Aquesta limitació local de pol·len al bàlsam podria ser deguda a la baixa eficàcia dels seus visitants, especialment escarabats.

Com les espècies invasores poden adaptar-se a aquesta nova situació reproductiva és important per a comprendre els mecanismes involucrats al procés d'invasió. Ambdues espècies incloses en aquest estudi tenen una síndrome de pol·linització generalista que permet a una àmplia gamma de pol·lintizadors de visitar les seves flors. Per tant, el fet de tenir unes flors atractives i obertes, els hi ha facilitat el procés d'invasió. Encara que ambdues espècies s'han beneficiat dels pol·linitzadors natius, és interessant comprobar com, encara que el nivell d'adequació del bàlsam als nous pol·lintzadors és més baix que el seu òptim, això no ha impedit la seva expansió, moltes vegades mediada per reproducció asexual.


Fotografia de pol·len a 400 augments.