UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En aquest article explorem com interactuen la publicitat i la innovació dins de les empreses i investiguem les conseqüències econòmiques que les empreses desviïn els seus recursos cap a la publicitat, que genera beneficis a curt termini, en lloc d'invertir en innovació, que impulsa el creixement i la productivitat a llarg termini.

El nostre argument central és que la publicitat i la innovació són estratègies freqüentment competitives per a les empreses: quan s'emfasitza massa la publicitat, la innovació tendeix a ressentir-se. Tot i que la publicitat pot ajudar les empreses a augmentar la visibilitat i les vendes immediates dels seus productes, no crea un valor durador ni contribueix al progrés tecnològic. En canvi, la innovació condueix a la creació de nous productes, millores en la qualitat i una major productivitat, tots ells crucials per al creixement econòmic sostingut.

Desenvolupem un model teòric per explorar aquesta dinàmica, que destaca el compromís que han d'afrontar les empreses a l'hora d'assignar recursos. En el model, tant la publicitat com la innovació presenten rendiments decreixents, és a dir, cada euro addicional gastat produeix beneficis addicionals menors. La publicitat, especialment quan es torna més rendible gràcies a les tecnologies digitals i les plataformes, anima les empreses a centrar-se més en la visibilitat immediata i en captar l'atenció del consumidor. Aquest canvi es fa a costa de la innovació, ja que les empreses assignen menys recursos a la recerca i el desenvolupament (R+D) i a la millora de productes.

A més, el nostre article identifica un problema significatiu amb aquest comportament: la publicitat condueix a la concentració del mercat. Les empreses més grans, amb més recursos, poden obtenir una proporció desmesurada del mercat, mentre que les empreses més petites i potencialment més innovadores tenen dificultats per competir. Això redueix la competència general i sufoca la innovació, ja que les empreses dominants estan incentivades a confiar en la publicitat per mantenir la seva posició al mercat, en lloc de centrar-se en millorar els productes o desenvolupar noves tecnologies.

Distingim entre dos tipus d'eficiència econòmica: estàtica i dinàmica. L'eficiència estàtica es refereix a l'assignació òptima de recursos en un moment determinat, mentre que l'eficiència dinàmica es refereix a la capacitat d'una economia per créixer i innovar amb el temps. La publicitat pot millorar l'eficiència estàtica dirigint els recursos cap als productes més valuosos, però perjudica l'eficiència dinàmica desincentivant la inversió a llarg termini en innovació. Argumentem que aquest desequilibri condueix a un mercat menys competitiu i a un progrés tecnològic més lent, fet que finalment dificulta el creixement econòmic.

Com a solució a aquest problema, proposem intervencions públiques per reequilibrar l'èmfasi en la publicitat i la innovació. Una solució potencial és la introducció d'un impost sobre la publicitat, que faria que la publicitat fos menys atractiva en comparació amb la inversió en innovació. Els ingressos generats per aquest impost podrien utilitzar-se per finançar programes de R+D o proporcionar subvencions a empreses enfocades en el desenvolupament tecnològic. A més, suggerim que els governs podrien oferir incentius fiscals o subvencions directes per fomentar que les empreses inverteixin en innovació.

En conclusió, el nostre treball adverteix contra la dependència excessiva de la publicitat com a estratègia per al creixement empresarial. Tot i que la publicitat pot proporcionar èxits a curt termini, és la innovació la que impulsa la prosperitat a llarg termini. Incentivant la innovació i introduint polítiques que corregeixin l'actual desequilibri, les economies poden aconseguir un creixement més sostenible i fomentar un entorn on tant les empreses com els consumidors es beneficiïn dels continus avenços tecnològics.