• UABDivulga
19/01/2024

L'agricultura ecològica potencia la biodiversitat i la vegetació espontània de vinyes mediterrànies

imatge representant d'agricultura ecològica de vinyes mediterranies

Investigadors del CREAF i la UAB han realitzat un estudi per avaluar els efectes contrastats de la gestió convencional i ecològica en sis vinyes del Penedès. Els resultats revelen que les vinyes sota gestió ecològica mostren una riquesa més gran d'espècies vegetals amb diferents estratègies adaptatives. Aquest enfoc sostenible marca una pauta per a un futur més ecològic en la viticultura mediterrània. 

L'agricultura ecològica, també coneguda com a agricultura orgànica, és un enfocament holístic i sostenible que posa especial èmfasi en la salut mediambiental, la biodiversitat i el benestar general dels ecosistemes i les persones. Aquesta metodologia està guanyant cada cop més reconeixement i suport com a resposta als reptes ecològics que planteja l'agricultura convencional.

En les darreres dècades, l'adopció de pràctiques de gestió ecològica a les vinyes mediterrànies ha cobrat un impuls significatiu. Això es pot atribuir a la seva capacitat demostrada per produir collites satisfactòries preservant alhora la qualitat del medi ambient, el manteniment de la biodiversitat i la provisió de serveis i funcions ecosistèmiques1. No obstant això, malgrat aquests avantatges notables, les pràctiques agrícoles convencionals continuen dominant el paisatge vitivinícola.

Un dels components dels ecosistemes agrícoles són les espècies vegetals que creixen de forma espontània, sovint conegudes com a "males herbes". Aquestes plantes són indicadors ecològics essencials de la resiliència dels agroecosistemes, ja que mostren una notable sensibilitat a les condicions ambientals i a les pràctiques de gestió, alhora que ofereixen multitud de funcions i serveis ecològics2,3. Per tant, és essencial entendre com s'acoblen les comunitats de plantes espontànies a vinyes amb diferents maneigs agrícoles, considerant la capacitat de resposta competitiva de les plantes i la seva contribució a les funcions de l'ecosistema.

Amb aquest objectiu al cap, s'ha dut a terme un estudi exhaustiu avaluant els efectes contrastats de la gestió convencional i ecològica, així com les condicions del sòl, en sis vinyes diferents del Penedès. L'avaluació s’ha centrat en la diversitat i la composició de les comunitats vegetals espontànies, així com en la diversitat funcional de la capacitat de resposta competitiva de les espècies i la diversitat funcional de la provisió de serveis relacionats amb la pol·linització.

Els resultats ens han revelat que les comunitats vegetals espontànies i les seves funcions responen més a les condicions de gestió que no pas a les condicions del sòl. Les vinyes sota gestió ecològica es mostren amb més riquesa d'espècies vegetals amb diverses estratègies de resposta competitiva per adaptar-se a diverses condicions ambientals i pràctiques agrícoles. A més, les vinyes ecològiques alberguen comunitats vegetals espontànies més riques, extenses i resistents que milloren la provisió de serveis de pol·linització. En altres paraules, els sistemes ecològics tenen comunitats vegetals amb característiques florals més diverses i relacionades amb pol·linitzadors específics, cosa que contribueix a una comunitat de pol·linitzadors més diversa4. Per contra, els sistemes agrícoles convencionals tendeixen a afavorir plantes espontànies pol·linitzades pel vent o amb atributs florals atractius per a una gamma menys diversa de pol·linitzadors.

Aquest estudi subratlla la importància de l'agricultura ecològica per mantenir la diversitat vegetal local a les vinyes mediterrànies i millorar la provisió de funcions i serveis ecosistèmics en aquests paisatges agrícoles. En conclusió, la investigació advoca per l'agricultura ecològica com una alternativa prometedora als mètodes convencionals a les vinyes, oferint un camí cap a una coexistència més sostenible i harmoniosa amb la naturalesa5.

Roser Rotchés-Ribaltaa, Joan Marullb i Joan Pinoa,c

a CREAF

b Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona

c Universitat Autònoma de Barcelona

r.rotches@creaf.uab.cat, marull@uab.catJoan.Pino@uab.cat

Referències

1 Tscharntke, T., Klein, A.M., Kruess, A., Steffan-Dewenter, I., Thies, C., 2005. Landscape perspectives on agricultural intensification and biodiversityEcosystem service management. Ecol. Lett. 8, 857–874. https://doi.org/10.1111/j.1461-0248.2005.00782.x
2 Bengtsson, J., Ahnström, J., Weibull, A.C., 2005. The effects of organic agriculture on biodiversity and abundance: a meta-analysis. J. Appl. Ecol. 42, 261–269. https://doi.org/10.1111/j.1365-2664.2005.01005.x
3 Lavorel, S., Grigulis, K., 2012. How fundamental plant functional trait relationships scale-up to trade-offs and synergies in ecosystem services. J. Ecol. 100, 128–140. https://doi.org/10.1111/j.1365-2745.2011.01914.x
4 Rotchés-Ribalta, R., Winsa, M., Roberts, S.P.M., Öckinger, E., 2018. Associations between plant and pollinator communities under grassland restoration respond mainly to landscape connectivity. J. Appl. Ecol. 55, 2822–2833. https://doi.org/10.1111/1365-2664.13232
5 Roser Rotchés-Ribalta, Joan Marull, Joan Pino 2023. Organic farming increases functional diversity and ecosystem service provision of spontaneous vegetation in Mediterranean vineyards, Ecological Indicators, Volume 147, 2023, 110023, ISSN 1470-160X, https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2023.110023.

 
View low-bandwidth version