UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis) és la primera abella exòtica documentada d'Europa. L'any 2018 va ser detectada per primera vegada a la península ibèrica. És originària de l’Àsia oriental i, com la majoria d'espècies d'abella (només a Europa n'hi ha prop de 2.000). és solitària: totes les femelles es reprodueixen i funden el seu propi niu. En el cas d'M. sculpturalis, les femelles fan els nius en forats que troben o realitzen als troncs d'arbres, tant vius com morts. Tot i la seva gran mida, que pot superar els 2 centímetres de longitud, no és agressiva.

Des que es va detectar, l'abella ha colonitzat gran part dels països de l'Europa central a un ritme vertiginós i els seus registres s'han multiplicat per deu en els darrers anys. És per això que investigadors del CREAF han participat en un estudi liderat per la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena (BOKU) per esbrinar el potencial d'invasió d''M. sculpturalis al continent europeu, les causes de la seva expansió i la influència del canvi climàtic en el procés d'invasió.

Els resultats mostren, d'una banda, que el procés d'invasió és incipient, ja que M. sculpturalis només ha colonitzat una petita part (25%) del territori amb potencial d'invasió, segons els seus requeriments ecològics. Per exemple, dins de la península ibèrica, la seva presència es concentra a la costa est, tot i  que s'espera que arribi properament a les regions de la cornisa cantàbrica.

D'altra banda, es posa de manifest que els factors més importants que expliquen l'arribada d'M. sculpturalis, a part dels climàtics (el clima ha de ser semblant a la regió d'origen), són d'origen antròpic: ports, vies de comunicació i ciutats densament poblades. L'abella gegant de la resina va arribar a Europa, molt probablement, mitjançant el transport marítim de fusta (amb alguns nius a l'interior) i un cop aquí les carreteres han servit per dispersar l'espècie. Les cites de presències d'M. sculpturalis es concentren a les àrees urbanes, on és capaç d'utilitzar construccions humanes per nidificar (per exemple, forats de maons) i extreure el pol·len, de manera pràcticament exclusiva, d'alguns arbres exòtics ornamentals.

Finalment, sembla que el canvi climàtic no afavorirà l'àrea potencial d'invasió de l'espècie a Europa, però sí que en pot modificar la distribució: s'espera una presència menor a les regions mediterrànies i una presència major al centre i nord d'Europa (per exemple, a les illes britàniques).

Aquest estudi posa de manifest que la globalització és determinant en el procés de les invasions biològiques, que són una de les causes principals de pèrdua de biodiversitat al món. Tot i que els danys ecològics i humans que pot originar l'abella gegant de la resina són limitats, cal monitoritzar l'espècie per generar més coneixement científic i avaluar correctament el seu estatus d'espècie exòtica invasora. En aquest sentit, les bases de dades de ciència ciutadana han estat crucials per desenvolupar aquest estudi.