UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En la nostra època de sofisticats mitjans audiovisuals, es fa difícil d’entendre la fascinació que va suscitar, des que es va donar a conèixer a la fi de novembre de 1877, el primer fonògraf del mitificat Edison, anomenat Tinfoil perquè enregistrava sobre làmines d’estany. No obstant això, s’explica perquè va materialitzar una idea simple, avalant el positivisme, va humanitzar la tecnologia, com revela la denominació hiperbòlica de «màquina parlant», i va suggerir nombroses expectatives d’aplicació.

En La Gaceta Industrial del 10 de desembre de 1877, Josep Alcover, un enginyer català resident a Madrid, es va referir ja al descobriment citant Scientific American. El Porvenir de la Industria del 22 de març de l’any següent va anunciar que els òptics Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Josep havien rebut del seu representant a Londres plaques fonogràfiques gravades, que es van exhibir en els aparadors de la seva botiga de la Rambla del Centre, davant del Liceu, igual que el fonògraf que van importar d’aquella ciutat per a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, ​​provat el 13 d’abril. Els Dalmau i els seus col·laboradors, entre els quals destaca Narcís Xifra, van adquirir, modificar, fabricar o inventar nombrosos dispositius i van contribuir notablement a la popularització de la tecnologia, més enllà dels interessos comercials i adherint-se al progressisme.
 
Així, es van implicar en la sessió fonogràfica del 12 setembre 1878 de l’Ateneu Lliure de Catalunya, fundat en aquell any, sobretot com a reacció a la prohibició de conferències positivistes i darwinistes a l’Ateneu Barcelonès. La demostració es va restringir als socis, però, cercant-ne la màxima projecció, es va adreçar a un públic general i es van convidar diverses personalitats i la premsa. Podem reconstruir l’esdeveniment gràcies a diverses cròniques periodístiques, algunes evocacions i un gravat publicat en La Academia del 30 d’octubre (figura superior).

L’acte va ser presentat i clausurat per l’escriptor, traductor de Darwin i periodista de la Gaceta de Cataluña Joaquim Maria Bartrina, que, havent-se prohibit la seva dissertació sobre «La Amèrica precolombiana» a l’Ateneu Barcelonès, es va convertir en un dels dirigents del Lliure. La seva intervenció en la sessió fonogràfica degué ser similar a un article oblidat publicat tres dies després, amb el seu conegut pseudònim d’ATO, en La Campana de Gràcia. Amb rivets ideològics, a més d’explicar succintament el funcionament de l’aparell, s’hi esbossa una semblança del seu inventor, ressaltant-ne l’autodidactisme, i s’enumeren altres invencions seves. Bartrina, en una de seves notes personals, va celebrar que alguns descobriments d’Edison superessin les antigues «leyes», però, en una altra, va predir que es constataria que el fonògraf i altres artefactes eren només «primitivos instrumentos (y por lo tanto los más rudimentarios) de la verdadera física, que tal vez dentro de algunos centenares de años» arribaria «a ser ciencia».

Després de la introducció de Bartrina, T. J. Dalmau va experimentar amb el fonògraf col·locant-lo damunt d’una caixa de ressonància, provant membranes de diferents materials i substituint-ne el mecanisme de rellotgeria per una dinamo de Gramme. A continuació, el capità general va correspondre a la salutació del dispositiu manifestant el seu agraïment, com si es tractés d’una persona. Es van inaugurar així enregistraments poliglots, en bona part literaris o operístics, o instrumentals, que van potenciar el caràcter cosmopolita i cultural de l’esdeveniment. Malgrat algunes deficiències tècniques i el silenci de la majoria de la premsa conservadora, es va obtenir un emblemàtic èxit. El tàndem Dalmau-Bartrina, que agermanava les ciències i les humanitats, va efectuar demostracions d’altres aparells, fins que el va truncar ​​la tisi del segon, que va morir el 1880, a trenta anys.

El 19 desembre 1878 T. J. Dalmau va presentar les seves innovacions del fonògraf a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, ​​de la qual era membre —encara es conserva la placa en què es van enregistrar els noms dels acadèmics— i el 25 abril 1879 va il·lustrar amb demostracions fonogràfiques una de les conferències sobre acústica experimental de l’enginyer Francisco de Paula Rojas a l’Ateneu Barcelonès. En aquell mateix mes, però fora dels cercles acadèmics, el francès Bargeon de Viverols va fer servir un fonògraf en els seus espectacles de prestidigitació als teatres Romea i Principal.

Amb la col·laboració dels Dalmau, Rafael Roig i Torres, director de Crónica Científica, havent presentat el 3 de setembre un projecte de transformació dels fonogrames en registres fonètics al Congrés de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences,celebrat a Montpeller, va proposar demostracions fonogràfiques per a les festes de la Mercè. Així i tot, no es van portar a terme fins a l’any següent, a la plaça de Catalunya, pel mestre d’obres Espluga. A més de contribuir-hi, el 1880 T. J. Dalmau va participar en una vetllada fonogràfica organitzada per l’Associació d’Excursions Catalana al Foment de la Producció, entitats a les quals pertanyia, amb motiu del Congrés Catalanista.

Igual que en altres ciutats, a Barcelona, ​​emulant-se audaçment la modernitat nord-americana i europea en una economia en desenvolupament i enfront del reaccionarisme de la Restauració, el fonògraf es va popularitzar ràpidament més enllà de l’esfera científica, convertit en un símbol del progrés.