UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En humans, l’exposició a situacions d’estrès a la infància té efectes a llarg termini sobre el comportament i el funcionament del nostre sistema nerviós, constituint un dels principals factors de risc per desenvolupar diverses psicopatologies. Per tal de poder dissenyar estratègies preventives o terapèutiques d’aquests trastorns és important disposar de models animals adequats.
 
En rosegadors com la rata, les cries estan amb la mare fins el moment del deslletament, i el comportament de la mare cap a les cries té importants conseqüències en la reactivitat a l’estrès i els nivells d’ansietat d’aquestes cries quan són adultes. 
 
Recentment, el grup dels Doctors Roser Nadal i Antonio Armario de l’Institut de Neurociències de la UAB ha publicat a Frontiers in Behavioral Neuroscience un estudi del que és primera autora la Doctora Silvia Fuentes, investigant alguns dels efectes a llarg termini d’un tractament estressant a la infantesa. 
 
En aquest treball, el tractament d’estrès consistia bàsicament en restringir durant només uns dies la quantitat de flocs que tenia la gàbia on vivien la mare i les seves cries, de manera que s’alterava la construcció del niu. Davant d’aquesta situació la mare augmentava la conducta materna cap a les cries, com si d’alguna manera intentés compensar l’estrès ambiental rebut.  Quan les cries eren adultes, s’estudiava el seu comportament i cognició en diverses proves, així com la reactivitat endocrina a l’estrès mitjançant els nivells d’hormones corticosterona i ACTH. Es van avaluar tant mascles com femelles, perquè els dos gèneres poden diferir en la seva reactivitat a l’estrès. 
 
Els resultats van ser sorprenents, ja que en alguns casos es van obtenir proves d’una millor adaptació a noves situacions d’estrès a l’etapa adulta, com si la conducta materna augmentada hagués pogut compensar els efectes negatius de l’estrès o com si l’estrès rebut a la infància fos d’una intensitat probablement lleu i “preparés” les cries per enfrontar-se millor en un futur a noves experiències estressants.
 
Quan les cries que han rebut el tractament són adultes tenen una menor reactivitat endocrina a l’estrès i realitzen estratègies d’afrontament més actives davant de noves situacions estressants. A més, mostren menys interès per situacions noves, probablement reflex d’una disminució de la seva “recerca de sensacions”, tret de personalitat que s’ha associat a la predisposició per desenvolupar conductes addictives.
 
Alguns dels efectes “protectors” es trobaven només en femelles, com el fet que els animals tractats d’adults eren menys impulsius. En alguns casos, però, les rates tractades mostraven un comportament més “negatiu” tenint menys capacitats d’atenció en certes proves i, de nou en cas només de les femelles, realitzant una conducta de tipus compulsiu.
 
Els resultats indiquen que una conducta materna adequada podria compensar alguns efectes negatius de l’estrès i que la reactivitat a l’estrès depèn tant del tipus de situació en la qual s’avalua com del gènere de l’individu que el pateix.