UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La violència de parella és un problema de salut pública mundial que repercuteix negativament en la salut física, psicològica, sexual i reproductiva de les dones i del qual els mitjans de comunicació se’n s fan ressò cada cop amb més freqüència. Segons diversos estudis realitzats en països desenvolupats, la violència de parella és més freqüent entre les dones que presenten trastorns per consum d’alcohol i/o altres substàncies, amb una prevalença que oscil·la entre el 40% i el 70%, que entre la resta de dones, on tindria una prevalença d’entre el 15% i el 40%. 
 
D’altra banda, també s’ha observat que les dones consumidores de drogues no només pateixen més violència de gènere sinó també més simptomatologia depressiva i pitjor pronòstic en el consum de substàncies.
 
Atesa aquesta elevada prevalença de maltractament entre les dones consumidores de drogues i el seu impacte negatiu en el consum i en la salut psicològica, es va fer palesa la necessitat de desenvolupar intervencions adreçades a dones consumidores que els donessin eines per patir menys violència de parella. De manera paral·lela, es va recomanar continuar treballant per desenvolupar altres intervencions específiques dirigides a homes perpetradors de violència.
 
Per tal de de millorar i disminuir aquesta greu problemàtica, el Grup de Recerca en Addiccions de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), coordinat per la doctora Marta Torrens, va adaptar i dissenyar una intervenció grupal per a aquesta població de dones d’elevat risc. El resultat ha estat una intervenció grupal de 10 sessions amb tècniques cognitives conductuals per disminuir la violència de parella, la depressió i el consum de substàncies. Aquesta intervenció ha estat avaluada mitjançant un assaig clínic pilot controlat, realitzat amb dones que havien experimentat violència de parella en el darrer mes i que estaven en tractament en un centre d’atenció i seguiment a les drogodependències de Barcelona.
 
La intervenció va reduir el maltractament psicològic, va augmentar l’assertivitat, va reduir l’agressivitat en la relació de parella i també va reduir la freqüència de consum. Lamentablement la intervenció no va millorar els símptomes depressius més que el tractament habitual.
 
Aquests resultats ens mostren la necessitat de donar a conèixer i conscienciar els professionals que treballen amb dones consumidores víctimes de violència, del fet que es disposa d’una eina que pot ser efectiva per disminuir l’alta prevalença existent en els nostres centres de tractament en particular i en la nostra societat en general.