UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Investigacions recents indiquen que les preferències de les femelles a l’hora d’aparellar-se poden canviar en el curs de les seves vides a través de l'aprenentatge social. En diverses espècies de vertebrats –per exemple, determinats peixos, guatlles japoneses, ratolins, éssers humans– i,  sorprenentment, en una espècie d’invertebrat amb un petit cervell –Drosophila melanogaster–, les  femelles copien les unes a les altres les decisions d'elecció de parella. Aquest comportament es coneix com a “còpia de l’elecció de parella” i es produeix quan una femella observadora, generalment jove i sense experiència, és testimoni de la decisió d’aparellar-se d'un model femení, generalment de major edat i amb més experiència. Si la femella model accepta aparellar-se amb un, per exemple, mascle vermell, i si la femella observadora, amb una preferència genètica pel verd, decideix posteriorment aparellar-se amb mascles vermells, diríem que hi ha hagut còpia en la tria de parella. Per tant, es diu que la còpia d’elecció de parella es dóna quan hi ha un canvi de comportament en les decisions d'aparellament d'una femella després d'adquirir la informació social proporcionada per altres femelles. En el nostre exemple, s'ha produït la còpia perquè la preferència genètica pel verd ha estat reemplaçada per la preferència apresa pel vermell.

Quines són les implicacions evolutives de copiar l'elecció de parella? Aquesta important qüestió s'ha abordat en diverses ocasions en la literatura, i la resposta és que aquest comportament femení de còpia d’elecció de parella és generalment una mala adaptació: un nou gen que confereix als mascles una major aptitud pot no propagar-se en la població perquè la majoria de les femelles s'aparellaran amb mascles no aptes, comuns, i les femelles inexpertes copiaran aquest comportament. Això genera un biaix depenent de la freqüència, o la pressió per ajustar-se a l'opinió de la majoria; cosa que els psicòlegs socials saben que és una barrera per a la difusió de trets culturals nous.


Figura. Destí evolutiu d'un al·lel vermell més adequat introduït amb una freqüència baixa en la generació inicial. (A) L'al·lel vermell no es propagarà a la població perquè la còpia d’elecció de company esbiaixa les preferències d'aparellament cap als mascles verds comuns. En altres paraules, les femelles inexpertes majoritàriament seguirien els aparellaments amb els mascles verds comuns, i les seves preferències d'aparellament apreses es basaran exclusivament en la informació pública positiva (PI) proporcionada per les femelles que ja han copulat. (B) Si les femelles inexpertes també consideren els fracassos dels mascles comuns en intentar copular amb femelles no receptives, l'al·lel més adequat es podrà estendre fins a la seva fixació.

El nostre estudi proporciona una nova comprensió de la funció de la còpia en l’elecció de parella en la selecció sexual, perquè explora dos tipus d'informació pública. De fet, hi ha dues formes d'aprendre d'altres decisions d’aparellament femení: les femelles experimentades que accepten aparellar-se, per exemple, amb un mascle de color vermell, estaran produint informació pública positiva sobre aquests mascles per a les femelles observadores, que poden ser més propenses a aparellar-se amb mascles vermells. D'altra banda, quan les mateixes femelles experimentades rebutgen aparellar-se amb un mascle de color vermell perquè aquestes dones poden ser no receptives a noves còpules, produirien informació pública negativa que les femelles inexpertes podrien copiar. Models matemàtics anteriors només havien considerat informació pública positiva, que condueix al biaix dependent de la freqüència i a l’evitació de la propagació d’un gen més adequat. La incorporació dels dos tipus d'informació social comporta un canvi qualitatiu perquè la informació pública positiva i negativa es cancel·len una amb l’altra, fet que augmenta la probabilitat que un gen més adequat pugui estendre a la població amb el temps.

D'aquesta manera, la còpia en la selecció de parella sembla afectar efectivament el curs de la selecció sexual. En el nostre model la transmissió d'informació no genètica entre femelles afecta l'evolució genètica de trets masculins, segons el que prediu la hipòtesi de la còpia d’elecció de parella. Els nostres resultats, però, depenen d'altres factors, com ara un sistema d'aparellament d'espècies (receptivitat femenina), que posa en relleu la complexitat del comportament de còpia d'elecció de company en un context evolutiu i obre noves preguntes per a estudis posteriors.