UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El sistema digestiu està regulat pel sistema nerviós autònom, que inclou tres components: el simpàtic, el parasimpàtic i l’entèric. Aquest últim és el responsable directe de la contracció i relaxació de la musculatura intestinal, essencial per a la motilitat del tracte gastrointestinal, que permet que els aliments es desplacin al llarg de tot el sistema digestiu.

El principal neurotransmissor del sistema simpàtic és la noradrenalina, que actua sobre receptors adrenèrgics de tipus alfa (α) i beta (β), cadascun amb diversos subtipus (α1A, α2A, β2, etc.). Les substàncies agonistes poden activar aquests receptors, mentre que les antagonistes bloquegen aquesta activació. En general, l’activació dels receptors α provoca contracció de la musculatura llisa i vasoconstricció, però el seu paper específic en la musculatura intestinal encara és poc conegut.

Aquest estudi té com a finalitat caracteritzar farmacològicament els receptors adrenèrgics responsables de la relaxació intestinal al còlon de rata. Per fer-ho, s’han utilitzat mostres de còlon estudiades ex vivo per analitzar-ne la contractilitat en resposta a diversos fàrmacs.

Els experiments han posat de manifest dues vies independents de relaxació. La via β-adrenèrgica, on l’agonista β isoprenalina indueix relaxació de la musculatura, aquest efecte pot ser inhibit per l’antagonista β propranolol. La via α1A-adrenèrgica, on l’agonista α fenilefrina també provoca relaxació intestinal, contràriament al que s’observa a la musculatura vascular. Aquesta acció pot ser bloquejada amb diversos antagonistes α (fentolamina, prazosina, RS17053), i també amb apamina, un inhibidor dels canals de potassi activats per calci (KCa).

Aquest fenomen de relaxació associat als receptors α1A, inusual en comparació amb altres teixits, s’explica per la presència de cèl·lules intersticials especialitzades, que expressen receptors α1A i canals KCa, i transmeten el senyal elèctric associat a la relaxació a la musculatura llisa intestinal.

Aquesta descoberta obre la porta al desenvolupament de fàrmacs espasmolítics que actuïn en el receptor α1A per induir relaxació intestinal, amb possibles aplicacions en trastorns gastrointestinals que cursen amb espasmes. No obstant això, caldrà considerar efectes secundaris en altres sistemes, donada la distribució àmplia dels receptors adrenèrgics.