Estudiants EPSI viatgen fins a la frontera amb Ucraïna per ajudar els refugiats

28/04/2022

Més de 12 milions de persones han fugit amb la invasió russa a Ucraïna des de finals de febrer, segons l’ACNUR (Agència de l’ONU per als Refugiats). 

Amb el desplaçament forçat, més de 5,1 milions de persones han travessat les fronteres amb Polònia, Hongria, Eslovàquia o Romania, i es calcula que 13 milions podrien necessitar ajuda humanitària dins del país. 

Òscar Vivas, estudiant de 3r del Grau en Prevenció i Seguretat Integral, és una de les persones que es va desplaçar fins a la frontera amb Polònia i Eslovàquia per finalment poder lliurar material i equipaments a Ucraïna i portar refugiats fins a Catalunya.

Durant una setmana, aquest Caporal de la Policia de Montcada i Reixac va recórrer 7.000 quilòmetres per carretera juntament amb altres membres de Blue Force, un grup d’ajuda humanitària de l’associació policial Copland. 

L’entitat va fer una crida per recol·lectar aliments, medicines i roba a diversos punts de recollida –entre els quals la Fundació UAB-, i el 12 de març van marxar amb cinc furgonetes plenes cap a Polònia. Un viatge relatat dia a dia per Andrea Villoria, periodista de Cadena Ser.

A la recerca d’un corredor humanitari segur

La primera idea era operar des de la frontera amb Polònia, però cada dia s’havia de canviar la planificació de la cooperació. “Entraves a un terreny que està en guerra, mai havíem estat en una situació similar”, explicava Òscar Vivas a Cadena Ser.

Per Eslovàquia, els combois van poder accedir a territori ucranià i entregar material a l’Eugenio Martynenko, un jove d’un municipi prop de Txernòbil que, amb l’Associació És Per Tu, havia passat estius a Espanya per curar-se de la radiació i ara repartia ajuda humanitària a les ciutats més desproveïdes. 

Amb l’arribada de l’autobús del primer equip cedit pel RCD Espanyol, es van poder entregar 3.500kg més d’ajuda a Ucraïna, a un centre de desplaçats de la població de Jmelnitski, amb falta d’aliments i materials. Es van poder repartir més de 20 tones amb la col·laboració d’ONGs i locals que poden operar a través de corredors humanitaris. 

L'equip de Blue Force a Ucraïna, carregant un autobús urbà proporcionat per Eugenio Martynenko amb ajuda humanitària. Imatge: Instragram de Blue Force
 
L’equip també va recollir diverses persones a les estacions de tren de Cracòvia i Przemyśl, i al camp de desplaçats de Medyka, a la frontera amb Polònia. Entre les furgonetes i l’autobús van poder traslladar 49 persones fins a Tarragona, on es van reunir amb amics i familiars. 

“Han sigut un conjunt d’emocions molt fortes. Estàs actiu, però una imatge que impacta molt és els campaments i la gent entrant per la frontera. I quan tractes amb la gent i t’ho expliquen tot costa aguantar, però no et pots enfonsar perquè ets allà per ajudar-los”, assenyala Òscar Vivas. 

Des d’aleshores, Blue Force manté el seguiment dels nouvinguts i transporta aliments als refugiats més necessitats. S’està gestionant l’arribada de més persones per via aèria a través de SEPLA -el Sindicato Español de Pilotos de Líneas Aéreas-, i cada setmana s’envia menjar i materials a Ucraïna a través de contactes establerts durant la missió. 

Voluntaris de Protecció Civil a Hongria

Fa tres anys, l’Òscar Covarrubias es va incorporar a l’equip de voluntaris de Protecció Civil de l’Hospitalet de Llobregat per guanyar experiència: vol formar part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. És estudiant de primer any del Grau en Prevenció i Seguretat Integral.

Com a voluntari de Protecció Civil, fa patrullatges per la ciutat durant els caps de setmana i serveis especials a festivitats i esdeveniments. Però davant la urgència humanitària, l'organització va proposar anar a ajudar als qui fugien del conflicte a Hongria, país que ja ha rebut 492.000 ucraïnesos. 

L’Òscar no s’ho va pensar dues vegades. Després de dos dies de viatge, l’equip va arribar fins a Beregsurány, un poble fronterer amb Ucraïna on l’Ordre de Malta, l'entitat amb la qual es va establir un acord de cooperació, gestionava l’arribada de refugiats. Allà, l’estudiant i la resta de voluntaris oferien una primera assistència als nouvinguts i els transportava a la base, on se’ls donava un plat calent.

Aviat es va detectar que on arribaven més persones era a Tiszabecs, una població limítrofa amb Ucraïna que es troba a uns 40 quilòmetres més al sud. A 200 metres de la frontera amb Ucraïna, els d’Hospitalet van unir forces amb una altra organització, la Hungarian Baptist Aid, per atendre i traslladar a les famílies a una escola adaptada com a centre d’acollida.

L'estudiant Òscar Covarrubias, atenent les persones nouvingudes en dues localitzacions diferents a la frontera amb Hongria. Imatges: Òscar Covarrubias

Per a l’estudiant, el més dur era veure dones amb nens, gent gran esgotada o famílies que s’havien de separar just al moment de creuar. “Hi havia persones que portaven un munt de quilòmetres, arribaven allà i no sabien què fer, i es quedaven esperant quiets i indecisos”, descriu.

Un altre objectiu de l’entitat era identificar aquells que volguessin obtenir refugi a Espanya i gestionar la seva arribada amb la Creu Roja a Fira de Barcelona o a través de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Es va aconseguir fer arribar a una família de 6 dones, que finalment han estat acollides a Galícia.

Com a reflexió, l’alumne afirma que s’emporta la “doble satisfacció” d’haver pogut donar assistència al terreny i l’experiència de “saber com actuar” en l’àmbit més humà de la seva professió, que és ajudar les persones.