Estudi CuidémoNos. Quins són els riscos laborals i l'estat de salut de les auxiliars d'ajuda a domicili a Espanya?
El sector de les cures a persones dependents en els seus domicilis té una creixent importància social i econòmica en les darreres dècades a Espanya, però els coneixements sobre les condicions laborals i la salut de les treballadores que realitzen l’atenció directa són encara escassos i els que existeixen apunten greus carències i espais de millora. Visibilitzar les condicions i vulnerabilitat de les treballadores d’ajuda a domicili pot ajudar a avançar cap a un model més just i igualitari.
És una ocupació altament feminitzada, amb escassa presència de joves i alta proporció de població estrangera. Les seves condicions d’ocupació són precàries pel gran nombre de contractes a temps parcial i salaris inferiors a la renda mitjana, i per això moltes d’elles són treballadores pobres. Desenvolupen la seva activitat en diferents domicilis particulars i s’han de desplaçar entre ells durant la seva jornada. No hi ha avaluació de les condicions de treball a la majoria dels domicilis, per la qual cosa no estan adaptats i no disposen d’ajudes mecàniques adequades (grues, llits amb alçada regulable). La formació en prevenció de riscos que reben és escassa i no ajustada a les condicions de feina diària.
Les treballadores estan exposades a altes càrregues de treball i ritme, amb poca influència i baixes possibilitats de desenvolupament professional. Reben poc suport social per part dels seus superiors i senten que no són valorades. No tenen autonomia per prendre decisions en les seves tasques i es veuen obligades a fer allò que els manen usuaris, familiars d’usuaris i coordinadors de l’empresa. Tampoc treballen en equip, per la qual cosa manifesten treballar en solitud, i això les priva del suport social de les seves companyes. A més, tenen grans dificultats per conciliar la seva vida personal amb la feina. Per si no n’hi hagués prou, més de la meitat de les treballadores han patit violència verbal i en grau més baix violència sexual o física. Cal destacar que la majoria de violència i assetjament sexual la pateixen dones immigrants.
Els problemes més freqüents de salut són els musculoesquelètics, l’estrès, l’ansietat i els trastorns alimentaris. Quan van a la mútua per problemes de salut deguts a la feina, se’ls prescriu tractament simptomàtic i no s’exploren les causes reals del problema, associant-se sistemàticament els problemes de salut al fet de ser dona, a l’edat o als seus hàbits de vida, i no a les condicions laborals. Com a resultat, el consum d’analgèsics, antiinflamatoris, tranquil·litzants i somnífers és molt elevat.
Les mateixes treballadores plantegen propostes de millora en les seves condicions de treball i ocupació amb la municipalització (o remunicipalització) del servei, l’avaluació de riscos als domicilis particulars i la seva formació en prevenció de riscos específics, millorar la comunicació i coordinació del servei, així com millorar els registres d’accidents i malalties professionals i prestigiar i informar la població general del treball que realitzen.
En conclusió, les auxiliars d’ajuda domiciliària són treballadores essencials per les altes demandes d’assistència d’una població que envelleix, però molt vulnerables. És urgent millorar les condicions laborals que incideixen en la seva salut física i psicosocial, així com intervencions que les protegeixin davant de situacions de violència.
Departament d'Infermeria, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Fernández-Cano M.I., Navarro A., Feijoo-Cid M., Salas-Nicás S. Estudio CuidémoNos. Auxiliares de ayuda a domicilio en España, 2022. Riesgos laborales y estado de salud. Barcelona: POWAH, GREMSAS, UAB; 2023. https://ddd.uab.cat/record/272314
Projecte parcialment finançat per: Fundación Prevent: XV Convocatoria de Becas I+D en Prevención de Riesgos Laborales.