Està disminuint l'hegemonia masculina?
La crisi en la que hi som immersos esta caracteritzada per ser una crisi en la ocupació, afectant de ple a l’ocupació masculina. Això esta tenint conseqüències en la pèrdua del valor treball com element identitari de la masculinitat.
En aquesta recerca s’analitza fins a quin punt la crisi de l’ocupació esta posant en qüestió el paper de l’home com a principal aportador de recursos econòmics a la llar. A través de l’anàlisi de trajectòries laborals, es veu com el treball remunerat persisteix com a nucli central de la masculinitat. Si per la generació dels homes més grans el treball remunerat passava per una identificació en la professió i en l’empresa en la que es treballava tota la vida, per la generació més jove de les classes treballadores, es la precarietat, la manca d’estabilitat, la recerca d’una feina, el que confereix un nou paper cabdal a l’ocupació en les vides dels joves.
Al igual succeeix amb els joves més qualificats, de classes mitjanes, hi ha una completa identificació amb la professió, el que fa que s’acceptin pitjors condicions de treball, per que el projecte de vida passa per la realització personal a través del desenvolupament professional. Sembla per tant que el canvi esta venint més de la mà dels joves de classe treballadora que confereixen al treball remunerat sols un valor instrumental, i no com els passava als seus pares, per als que la feina comportava una identitat.
També es dona un manteniment en la separació i la vivència dels homes respecte les tasques domèstiques i de cura de criatures. Els homes no es senten els principals responsables i delegen la gestió del àmbit privat de la llar a les mares i esposes. Però sembla que s’obri un escletxa cap a un cert canvi, si mes no, a nivell del discurs social i d’algunes practiques, sobretot dels més joves i també per part d’alguns homes jubilats o absents del mercat de treball. Podem afirmar que la no ocupabilitat d’alguns homes, es a dir el fet d’estar a l’atur, prejubilats o jubilats, els esta forçant a estar més presents i assumir més tasques a la llar i més temps de dedicació als fills/es, cosa que en conjuntures de plena ocupació masculina no succeïa.
Referències
Vicent Borràs; Sara Moreno; Laia Castelló; Anna Grau. "Male Hegemony in Decline? Reflections on the Spanish Case" Men and Masculinities, Volume 15, issue 4, p. 406-423.