UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El que s’aprèn a l’escola, complementa o substitueix el coneixement adquirit mitjançant formes no reglades? La pregunta ha despertat l’interès de diversos investigadors que treballen amb poblacions indígenes, entre les quals els nivells d’escolarització són sovint baixos, però els que -per altra banda- ostenten alts nivells de coneixement ambiental local. Tot i que no hi ha un consens total, aquests investigadors semblen decantar-se per la idea que l’escolarització pot anar en detriment de l’adquisició d’un altre tipus de coneixements, ja que no es pot estar en dos llocs aprenent dues coses alhora. El procés de substitució d’un tipus de coneixement per un altre és encara més accentuat si els programes escolars no estan contextualitzats. No obstant això, són pocs els investigadors que han analitzat si les diferents formes d’adquisició de coneixement es valen d’estratègies cognitives diferents.

Autor de la fotografia: Romain Duda.

En aquest estudi analitzem si el nivell d’escolarització d’una persona i el seu nivell de coneixement ambiental local afecten, d’una manera o altra, la forma en què les persones fan servir la seva memòria. Utilitzem dades recollides entre tres societats actuals de caçadors-recol·lectors (els Baka, a la conca del Congo, els Punan a Borneo, i els Tsimane’ a l’Amazònia Boliviana). Les tres societats es caracteritzen per tenir accés recent i sovint precari a l’escolarització, però un gran coneixement sobre el seu medi ambient local. En concret, vam entrevistar a un total de 94 persones (24 Baka, 25 Punan, i 45 Tsimane’) entre els que vam recollir informació sobre 1) el seu nivell d’escolarització, 2) els seus coneixements de caça i plantes medicinals, i 3) la seva memòria, per la qual cosa demanàvem a les persones entrevistades repetir-nos llistes de paraules freqüentment usades en cadascuna de les cultures.      

Pensàvem trobar que les persones que no fan servir l’escriptura tindrien millor memòria (ja que depenen més d’ella), però trobem que la capacitat dels entrevistats per recordar paraules no estava relacionada amb el seu nivell d’escolarització. No obstant això, també trobem que les estratègies per activar la memòria eren diferents: les persones que havien anat a l’escola recordaven més paraules en el mateix ordre en què els havien estat llegides, mentre que les persones que no havien anat a l’escola, recordaven més paraules que estaven associades semànticament (per exemple, si nomenaven una fruita, recordaven una altra fruita a la llista).
 
Els nostres resultats suggereixen que l’escolarització sembla afavorir uns tipus d’estratègies cognitives determinades (en aquest cas, la repetició), però pot ser que això sigui en detriment d’altres estratègies (en aquest cas, l’organització semàntica). L’educació formal pot millorar el benestar de les persones, però, si no es contextualitza, també pot accelerar l’erosió del coneixement ambiental local i generar canvis en el sistema cognitiu.