• Portada
05/2014

És acceptable posar fi a la vida d’un pacient?

A Espanya, Portugal i França està prohibit per llei posar fi a la vida d’un pacient. Tot i això, diversos estudis han demostrat que moltes persones creuen que hauria d’estar permès en determinades circumstàncies. Un nou estudi mostra que el tipus de procediment mitjançant el qual es posaria fi a la vida d’un pacient és el factor fonamental a l’hora de jutjar la seva acceptabilitat. Les actituds dels participants de l’estudi són similars als tres països, tot i que els espanyols mostren més acceptació.

Aquest estudi va comparar les opinions de francesos, portuguesos i espanyols en l'acceptabilitat de la decisió de posar fi a la vida d'un pacient i dels factors que poden afectar aquesta decisió.
 
En aquests països europeus, acabar amb la vida d’un pacient està prohibit per la llei(per exemple a França, “Loi relative aux droits des malades et a la fin de vie”, 2005; Pro-Con.org, 2010), però un gran nombre d’estudis mostra que moltes persones creuen que en determinades circumstàncies hauria d’estar permès. Per exemple, el 1999 es va portar a terme un estudi en 33 països europeus (Cohen et al., 2006a). En base a les respostes sobre l’acceptabilitat de l’eutanàsia els països es van repartir en tres posicions: aquells pels quals era relativament acceptable (França o Bèlgica) i aquells pels quals era poc acceptable (Gran Bretanya o Espanya) i inacceptable (com Portugal).
 
En l’estudi que es presenta 277 adults de Barcelona, Porto i Tolosa van jutjar l'acceptabilitat dels procediments de fi de vida en 42 escenaris compostos per totes les combinacions de tres factors: edat del pacient (30 o 80 anys), esperança de vida del pacient (en dies, setmanes o mesos) i el tipus de procediment (el suïcidi, el suïcidi assistit pel metge, l'eutanàsia per part del metge a petició d'un pacient que sofreix, l'eutanàsia d'un pacient en estat de coma a petició de la família, l'eutanàsia d'un pacient en estat de coma, estipulat en directives donades anteriorment pel pacient, l'eutanàsia d'un pacient en estat de coma sense que existissin directives donades per ell mateix i sense una petició de la família, o l'eutanàsia d'un pacient amb sofriment però sense una petició del pacient).
 
En els tres països, el tipus de procediment va ser considerat important. Els quatre procediments implementats pel pacient o per petició del pacient van ser, en mitjana, considerats acceptables. Els dos procediments no sol·licitats pels pacients van ser considerats inacceptables. L'eutanàsia d'un pacient en estat de coma a petició de la família va ser jutjada mitjanament acceptable.
 
Les actituds de les persones a Tolosa, Porto i Barcelona sobre l'acceptabilitat d'acabar amb la vida d'un pacient ara han convergit en gran part, tot i que els participants espanyols van mostrar estadísticament i significativa més acceptació que els participants francesos i portuguesos. S’especula sobre la influència del cas Sampedro en el canvi d’opinió dels espanyols.

Rosa Maria Raich

Referències

Mullet, E.; Neto, F.; Pinto, C.; Raich, R.M.; Munoz-Sastre, T.; Sorum, P. The Acceptability of Ending a Patient's Life: A France-Portugal-Spain Comparison. Death Studies 38(1): 28-35. DOI: 10.1080/07481187.2012.712607.

 
View low-bandwidth version